La jutgessa de la dana rebutja investigar l'alcalde d'Utiel perquè considera que la responsabilitat d'activar alertes és de la Generalitat

La jutgessa que investiga la gestió de la dana ha rebutjat investigar l'alcalde d'Utiel, Ricardo Gabaldón, com volia una acusació particular. Ha considerat que la competència per a activar alertes és de la Generalitat i no dels ajuntaments. En la resolució dictada este dilluns, la magistrada ha destacat que els consistoris van actuar amb la informació disponible i ha constatat una "diferència radical" entre l'administració local i l'autonòmica.

"Existix una diferència radical entre l'administració local i l'autonòmica, a fi de llançar alertes a la població i l'adopció de mesures d'autoprotecció”, ha argumentat la jutgessa. "Esta diferència radica en el maneig d'informació, i el presumible, encara que desgraciadament inexistent, coneixement de les mesures que s'han d'adoptar davant d'una situació d'emergència com a element que permetria prendre estes mesures", ha afegit la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra.

La instructora ha inadmés a tràmit acció penal contra Gabaldón per part de les filles d'una de les víctimes de la dana, que consideraven que el consistori no va complir l'obligació d'evacuar sa mare, "que es trobava al seu domicili" d'Utiel "a escassos 125 metres de l'IES Alameda, que sí que va ser tancat" i igualment "no va avisar els veïns de la població" quan al municipi "plovia a bots i barrals".

"L'atribució indiscriminada de responsabilitat penal en les defuncions a qualsevol autoritat o funcionari públic, i en especial a les locals, ha de descartar-se del tot", ha asseverat la magistrada, perquè "el contrari comportaria la investigació com a presumptes responsables penals dels homicidis i lesions imprudents als alcaldes de la pràctica totalitat de les poblacions on es van produir els fets, i això ens situaria fora del dret penal".

La jutgessa ha comparat "l'anàlisi fragmentària" de la informació disponible per part de tots els ajuntaments, no només el d'Utiel, amb la informació que tenien els que "assumien legalment el comandament de l'emergència en l'administració autonòmica, que disposaven de molts canals d’informació" com eren "no només l'Aemet i els mitjans de comunicació", sinó també "la Confederació Hidrogràfica del Xúquer o les telefonades a l'112".

En la interlocutòria que fa pública el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), la instructora ha considerat, així mateix, que l'alcalde d'Utiel va adoptar mesures de protecció de la població "que anaven més enllà del consell de no acostar-se a les ribes i rius emesos per l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, i amb una antelació molt superior a la del referit avís especial: el tancament dels centres escolars".

A tot això suma una "diferència radical amb l'administració local: la competència en la direcció del pla". La jutgessa ha assenyalat que el 29 d'octubre del 2024, d'acord amb la normativa, la consellera competent en matèria de protecció civil era l'exconsellera Salomé Pradas i el secretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, ambdós investigats.

Embassament de Forata

En una segona interlocutòria, la instructora ha desestimat el recurs d'una altra acusació particular per a fer declarar com a testimoni l'exsenador del PP José María Chiquillo i ha insistit que cal "rebutjar que els morts al barranc de Poio tingueren qualsevol mena de relació amb l'embassament de Forata", que no "va patir cap desbordament, coronació o trencament que derivara en un augment del cabal de manera sobtada i inesperada, i que provocara en definitiva les defuncions".

La jutgessa ha titlat la repercussió de l'embassament de Forata en la crescuda del barranc de Poio com una "autèntica faula", perquè "es tracta simplement d'una altra conca" i per això ha afirmat que "cal descartar que tinguera qualsevol mena d'efecte negatiu en els successos del 29 d'octubre del 2024".

"Al contrari, com s'ha expressat, va produir un efecte netament beneficiós", ha afegit.

Contra totes dos resolucions cap recurs d'apel·lació, segons les interlocutòries que ha facilitat el TSJCV.