La jutgessa de Catarroja rebutja l'acarament entre el president del Consorci de Bombers de València i l'exalcaldessa de Chiva

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre ha rebutjat l'acarament sol·licitat per una acusació particular entre el diputat provincial i president del Consorci de Bombers de València, Avelino Mascarell, i l'exalcaldessa de Chiva, Amparo Fort, per considerar que “no es produïx una contradicció entre els seus testimonis”.

L'exalcaldessa va assegurar en una declaració anterior que el dia de la catàstrofe, al voltant de les 19:00 hores, va parlar amb Mascarell per telèfon i que el va informar de les inundacions que patia el municipi.

En una interlocutòria feta pública este dilluns pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), la magistrada ha assenyalat que Fort “es va expressar amb claredat i coherència sobre les telefonades i el seu contingut” en la seua declaració, mentre que Mascarell “va reiterar de forma constant que no recordava les telefonades”. En la segona declaració del president del consorci de bombers, celebrada el passat 17 de setembre, Mascarell va insistir que sap que va parlar amb Fort perquè “ho posa en la factura”, però que no recorda el contingut de la conversa.

Així mateix, la jutgessa ha apuntat que la diligència d’acarament té un caràcter excepcional i només procedix quan no es puguen utilitzar altres mitjans en l'acreditació dels fets. Per tant, la magistrada ha incidit que “no poden posar-se de manifest les contradiccions entre qui recorda el que va passar i qui afirma no recordar-ho, ni se'ls pot convidar que arriben a un acord”.

Pradas recorre a l’Audiència de València

La representació legal de l'exconsellera valenciana de Justícia i Interior, Salomé Pradas, ha presentat un recurs d'apel·lació contra la decisió de la jutgessa de Catarroja de no demanar a la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, que aportara voluntàriament els missatges que va intercanviar d'aquella jornada.

Pradas, que va fer la petició el passat 10 de juliol, va sol·licitar formalment l'aportació voluntària per part de Bernabé de “totes les comunicacions mantingudes el 29 d'octubre de 2024 en relació amb l'emergència, ja foren creuades amb Miguel Polo —president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer— o amb qualsevol altre responsable de qualsevol administració, organisme o institució pública”.

En el recurs, la defensa de Pradas sosté que la instrucció és una “fase dinàmica” i que, malgrat que no va demanar els missatges quan Bernabé va comparéixer com a testimoni en la causa, “la necessitat de practicar una diligència pot sorgir del curs de la investigació”, de manera que “no es pot justificar la denegació sobre la base d'una extemporaneïtat inexistent”.

Un altre dels arguments esgrimits pels advocats de l'exconsellera és la suposada vulneració del principi “d’igualtat d'armes”. “No perquè equiparem la posició de Bernabé amb la dels investigats, sinó perquè la denegació resulta difícilment justificable quan s'han anat requerint comunicacions a persones amb un paper substancialment menys rellevant en l'emergència del 29 d'octubre del 2024 que la delegada del govern espanyol".