Javier Velasco (Dret a Morir Dignament): "La llei valenciana de mort digna està feta de cara a la galeria"

"Una llei de cara a la galeria". Així ha qualificat el president de l'associació Dret a Morir Dignament la llei de la mort digna a la Comunitat Valenciana, aprovada l'any passat a les Corts. Per a Javier Velasco, les normes autonòmiques sobre mort digna han esdevingut un resum de normes ja estipulades, com ara la llei d'autonomia del pacient i altres documents sobre cures pal·liatives, però sense capacitat per a "arribar" a l'eutanàsia o la mort digna. La valenciana, a més, ha criticat Velasco, va nàixer sense recursos econòmics suficients.

La de Velasco ha sigut una de les veus expertes escoltades aquest divendres en La qüestió. 

Durant el programa s'han pogut escoltar els testimonis de familiars de persones que han mort sense que fora satisfet el seu desig de triar el moment i la manera en la qual deixar de viure, i també el de Rafa Botella, un veí de Simat de la Valldigna (Safor), que lluita per a poder triar posar fi a la seua vida. Fa 15 anys que va patir un accident de trànsit que el va deixar tetraplègic i des de fa cinc anys, conviu amb forts dolors neuropàtics. 

Un fort suport social

L’última vegada que el CIS va preguntar per la mort digna va ser l’any 2011. En aquell moment, el 77,5% de les persones enquestades eren partidàries de tindre una llei que la regulara. Altres baròmetres més recents situen les respostes positives en el 87%. De fet, el mateix programa ha demanat l'opinió a través de les xarxes socials, i el 93% de les persones que han votat s'han manifestat en aquest sentit. 

Malgrat això, el ben cert és que a Espanya la iniciativa no ha superat mai el debat parlamentari. En La qüestió han preguntat l'opinió als diferents partits de l'arc parlamentari. També s'han fixat en el que passa a altres països, després que aquest siga un tema obert al debat en llocs com ara Itàlia o França. Ara per ara, només Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, Colòmbia i el Canadà tenen lleis que la regulen a tot l’estat, mentre que Suïssa no penalitza el suïcidi assistit en determinades circumstàncies i accepta que ciutadans i ciutadanes d’altres llocs vagen a morir dins de les seues fronteres.