8M: Igualtat a les aules, el que falta per fer

Laia, David, Llum i Adrià són alumnes de l'Institut d'Educació Secundària Jaume II el Just de Tavernes de la Valldigna, a la Safor. Els quatre han acceptat seure i parlar sobre tot allò que falta per fer per tal d'aconseguir una igualtat real i efectiva entre homes i dones, un camí lent i de llarg recorregut, especialment als països en vies de desenvolupament on encara es mantenen pràctiques que suposen una violació dels drets humans fonamentals de les dones i les xiquetes. El professor i agent d'igualtat Agustí Zaragozà apunta en aquest respecte que "hui en dia encara hi ha països on es practica la mutilació genital femenina. Això vol dir que el debat a Espanya és diferent del d'altres indrets on les dones encara estan mes desfavorides".

Per a Zaragozà falta molt per fer per tal d'assolir una igualtat real, com ara "aconseguir un món just on les dones deixen de ser objectes". A Espanya, per exemple, "encara hi ha esclavitud sexual, pornografia profundament misògina i consumida per xiquets a partir dels nou anys, ventres de lloguer, que és una pràctica immoral, i el problema etern de la violència contra les dones. Tot això, sense comptar les desigualtats que són imperceptibles, com ara la cosificació i sexualització de les dones, situacions que trobem als mateixos centres educatius".

Laia, David, Llum i Adrià tenen una opinió ben definida dels reptes que falten per assolir. Laia sap que el 90% de les dones que exerceixen la prostitució ho fan a la força o per necessitat: "Poques ho fan perquè volen" diu. Llum apunta, a més, "la profunda discriminació en el llenguatge que es fa respecte a les dones que exerceixen la prostitució en comparació amb els homes (que són una minoria)".

La pornografia, assenyala Zaragozà, és una altra forma més de normalitzar les humiliacions i la violència contra les dones. David es mostra convençut que "si als centres educatius es tractara aquest cas, els joves identificarien aquests comportaments com a ficció i no tant com un mètode d'aprenentage", una responsabilitat que hauria de recaure també en les famílies, afegeix Laia.

Zaragozà adverteix que "a Espanya hi ha una igualtat formal, potent i necessària, però per altra banda hi ha una desigualtat real, més subtil i imperceptible, que és el que fa que hi haja docents, especialment homes, que creuen que no cal treballar qüestions de coeducació a les aules". Per a Zaragozà el problema radica en la falta d'interés del professorat, especialment entre els homes, a aplicar la coeducació a les aules, és a dir, a educar en clau d'igualtat entre homes i dones, i assevera que "deuria ser una exigència, un imperatiu".