Què hi ha darrere de les elevades xifres d’adolescents amb problemes mentals?
Les veus expertes afirmen que l’educació emocional és clau per a solucionar-ho
El cas de l'IES La Moreria de Mislata, on actualment hi ha quinze procediments iniciats per conductes suïcides, autolesives o violentes, ha tret a la llum un dels fenòmens més preocupants que ens podem trobar als centres educatius. Segons la Fundació ANAR, durant el 2021 un 9% de les consultes de xiquets, xiquetes i adolescents que van atendre estaven relacionades amb idees o intents de suïcidi: un 5,5% referien autolesions i un 4,9%, ansietat. I segons el Centre Reina Sofia, a la Comunitat Valenciana un 42% dels joves entre 15 i 29 anys han tingut idees suïcides. La xifra més dramàtica és la dels joves que s'han llevat la vida. Entre gener i juny de l'any passat, van ser vint joves, un d'ells menor de quinze anys.
Però què hi ha darrere de les xifres? Per què els adolescents s’autolesionen i poden, fins i tot, pensar a llevar-se la vida?
À Punt Notícies ha parlat amb Vicent Prieto, catedràtic d’Orientació Educativa, psicòleg i psicopedagog, que afirma que la causa principal és el malestar emocional. “Estan patint, tant els que s’autolesionen com els que tenen comportaments suïcides”, sentencia.
La demanda d’atenció psicològica del jovent per problemes de salut mental s’ha incrementat un 20%. Però hi ha prou recursos per a fer-li front? El comissionat de la Generalitat per a la salut mental, Rafael Tabares, és ben clar: “No hi ha prou recursos”, afirma. Però també assenyala que el govern està fent prou per a posar-nos a l’altura de manera immediata amb el pla d’acció i el pla de xoc del 2022.
Els directors i directores dels centres educatius saben que el pressupost és limitat i que no es poden reforçar tots els centres. Per això proposen que hi haja un equip d’experts itinerant, indica Antoni González, president de l’associació de directores i directors. La idea és poder tindre’ls al centre en moments de molta urgència perquè els puguen ajudar a resoldre problemes puntuals.
Aquesta seria una mesura d’actuació quan es desencadena un problema, però Vicent Prieto té clar que la millor estratègia és la prevenció. I en aquest àmbit hi ha dues paraules clau: educació emocional. El catedràtic explica que una cosa és estar enfadat o enfadada i una altra agredir algú. En aquest sentit, diu que les emocions s’han de validar sempre, però les conductes no, i que cal ensenya a validar les emocions i fer front als problemes de forma no agressiva. “Si fem això, tenim molt guanyat en prevenció del suïcidi, autolesions i salut mental”, assegura.
Més llegit
-
Pérez Llorca: “M’indigna que alguns caradura hagen fet ús d’una posició privilegiada per a adjudicar vivendes”
-
Només tres de cada deu persones que treballen en la ciència al món són dones i molt poques arriben a alts càrrecs i lideren equips
-
Sánchez defén que el sistema ferroviari "no és perfecte, però és segur" i Feijóo anticipa que el govern "s'assentarà al banc dels acusats" per l'accident
-
La Generalitat iniciarà enguany les obres per a descongestionar la CV-35 amb un presupost de 7,7 milions d’euros
-
Un detingut a Torrevieja acusat de furtar 35 bicicletes, 18 patinets elèctrics i una bossa amb cinc carregadors
-
La Setmana Santa de Sagunt podria perdre distinció de festa d'interés turístic nacional per discriminar dones
Més vist
Més escoltat
-
10.02.2026 | 90 minuts
-
10.02.2026 | L’evolució del sentit del gust i el plaer gastronòmic amb Juli Peretó
-
11.02.2026 | Les notícies del migdia
-
11.02.2026 | Esports À Punt
-
10.02.2026 | ‘L’espurna de la ciència’: dones que transformen la investigació
-
11.02.2026 | Referents femenins en la ciència i la tecnologia