Fernando Maestre, premi Jaume I de Medi Ambient: "No podem sostindre l'activitat agrícola amb el Tajo-Segura com fins ara"

El canvi climàtic és ja una realitat i comportarà, entre altres efectes, una dràstica reducció dels recursos hídrics. En aquest context són moltes les veus expertes que alerten sobre la inviabilitat del transvasament de la conca del riu Tajo a la del Segura per a proveir d'aigua el regadiu del sud-est peninsular. S'ha sumat al missatge aquest divendres l'investigador de la Universitat d'Alacant (UA) i biòleg Fernando Maestre, premi Jaume I de 2020 en la categoria de Protecció del Medi Ambient: "Hem d'afrontar el problema ja i cal posar fre al regadiu. No es podrà sostindre l'activitat agrícola amb el Tajo-Segura com hem fet fins ara", ha alertat en declaracions a À Punt.

El polèmic canvi del govern espanyol en les regles d'explotació del transvasament per a reduir els cabals, que ha despertat el rebuig en bloc de regants i governs de les comunitats afectades, com la valenciana, va precisament en aquesta línia. Així ho ha justificat el prestigiós científic, que s'ha centrat a estudiar en els últims anys com funcionen els ecosistemes de zones àrides i la resposta al canvi mediambiental. La retallada en el transvasament, ha insistit, no és "un capritx" i s'explica pel fet que en la capçalera del Tajo estan baixant les reserves d'aigua. Amb l'avanç del calfament global s'ha generat el que ell anomena "tempesta perfecta", amb "regadius que no paren d'augmentar" i aigua que "no para de disminuir".

L'expert no es mostra massa partidari d'utilitzar mecanismes com ara aigua dessalinitzada o subterrània per a reg perquè no són una alternativa viable al transvasament, a causa de l'elevat cost energètic i econòmic. La solució, al seu parer, passa per replantejar el sistema de regadiu mateix: "Cal posar límit al creixement i fer una millor planificació de l'activitat agrària tenint en compte les limitacions del territori", ha defensat.

Davant l'emergència climàtica, Maestre fa una crida a fer una transició "ràpida i profunda" que arribe a tots els sectors, no només a l'agrícola, per a amortir els efectes del calfament global i evitar un eventual "col·lapse" del sistema. La crisi del clima és irreversible, com avisava el gran informe del panel d'experts de les Nacions Unides publicat dilluns passat. La Comunitat Valenciana, com gran part de la conca mediterrània, és una de les zones zero que més es calfa i on més es notaran les conseqüències. A una reducció notable de l'aigua potable hem de sumar onades de calor més intenses i prolongades, inundacions i gotes fredes. 

El distingit científic de la UA, tot i això, encara veu marge de maniobra si s'hi actua prompte: el futur, ha assegurat depén d'una reducció "dràstica i immediata" dels gasos d'efecte d'hivernacle per a descarbonitzar la vida quotidiana abans de l'any 2030. "Lluitar contra el canvi climàtic suposa repensar i canviar la nostra manera de viure", ha sentenciat.