Dos experts valencians analitzen a Grècia les claus del gran foc d’Alexandrúpoli

L'incendi d’Alexandrúpoli, fruit de la unió de dos grans focs i el més gran registrat a la Unió Europea des que hi ha registres, va començar el 19 d'agost i va causar 26 morts després de cremar més de 93.000 hectàrees. Ara, dos tècnics valencians s’han traslladat a l’epicentre de l’incendi per a conéixer de primera mà l’evolució del foc en un territori que guarda moltes similituds amb el nostre.

Daniel Sàmper, tècnic forestal del Consorci Provincial de Bombers de València, i Miguel Ángel Botella, tècnic analista en la Unitat Tècnica d'Anàlisi i Prevenció d'Incendis Forestals de la Comunitat Valenciana, estan des de diumenge passat a Grècia per a analitzar les claus d’aquest gran incendi que ha afectat la zona de la ciutat d’Alexandrúpoli, a tocar de la frontera amb Turquia.

Durant la seua estada han aprés de l’experiència dels bombers que han treballat en l’extinció de l’incendi i han visitat diversos punts considerats clau per a determinar com n'havia sigut l'evolució. A més, Sàmper explica a À Punt Notícies que han treballat amb dades meteorològiques per a confirmar les diferents teories amb què s'ha treballat al llarg de la setmana per a determinar quina situació es va donar perquè l’incendi fora tan virulent.

Tot l’equip està treballant en les conclusions de l’anàlisi per a remetre al govern grec l’informe final la setmana que ve en què es detallaran una sèrie de recomanacions per a evitar aquestes situacions. “A partir d’aquest moment tindrem capacitat per a explicar l’ocorregut als experts en incendis forestals perquè es tinga en compte la situació que s’ha donat ací i poder detectar-la a temps”, afirma Sàmper.

Botella ens explica com “en els últims anys estem detectant una sèrie de canvis a escala mundial, i particularment a l’àrea del Mediterrani, en el creixement de la massa forestal”, que afecta àrees agrícoles abandonades, “i està havent-hi canvis en l’atmosfera”, elements que provoquen que “dinàmiques del foc estiguen canviant”.

Davant d’aquest tipus d’incendis, existeix una alta incertesa sobre la seua evolució. “Trobem comportaments molt més agressius i amb més velocitat, que sobrepassa les capacitats del dispositiu d’extinció i que fan que els incendis que abans eren fàcils de predir ara siga molt difícil”, alerta l’analista.

Tots dos reconeixen, a banda d’aportar els seus coneixements en la lluita contra els incendis, haver aprés de l’experiència dels cossos de bombers grecs. Un aprenentatge que pot ser clau en l’extinció d'incendis futurs a casa nostra.