L'exconsellera Salomé Pradas demana al jutjat de la dana que s'incorporen a la investigació les "caixes negres" d'emergències i de la CHX

La defensa de l'exconsellera d’Emergències Salomé Pradas, una de les dos persones investigades en la causa de la dana, presenta en jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja un recurs d'apel·lació de la interlocutòria del passat 21 de juliol. Demana l'obtenció íntegra del sistema CoordCom i l'ofici a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer perquè remeta còpia del WAP. Estos dispositius, argumenten, poden constituir el que, en la metodologia d'accidents o catàstrofes, es denomina caixes negres de l'emergència.

En els sistemes d'informàtica, com són tots dos, s'interactua amb la caixa negra a través de les entrades i eixides en les quals els agents inclouen tota mena d'informació. En este cas, totes les agències de l'emergència van incloure tota la informació del que s'estava passant en el dia dels fets en el sistema CoordCom; així com tots els treballadors de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer van incloure totes les dades sobre la pujada o baixada dels cabalímetres en el WAP. La informació continguda en estes caixes negres és única i irrepetible. La defensa argumenta que la seua absència o denegació d'accés a estes deixa un buit insalvable en la recerca.

La defensa també ha sol·licitat a la jutgessa de Catarroja que demane a la Generalitat saber quantes alertes roges s'han decretat en els últims deu anys i en quants d'eixos casos es va convocar un Cecopi després.

En un escrit al jutjat 3 de Catarroja que instruïx la causa per la gestió de la catàstrofe, que va deixar 228 víctimes mortals —tres encara desaparegudes—, els advocats de Pradas fan esta petició i aporten diversos documents perquè siguen incorporats a la causa. Argumenten que així es disposarà d'un element de contrast “molt rellevant per a poder apreciar l'excepcionalitat de la constitució del Cecopi el dia 29 d'octubre del 2024, especialment per les afirmacions de tardança sostingudes per algunes acusacions i recollides en determinades actuacions”.

“Esta diligència permetrà establir un marc comparatiu basat en fets, que ajudarà sens dubte a determinar si l'actuació del 29 d'octubre del 2024 es va ajustar als protocols habituals i a la pràctica seguida en situacions d'emergència en les quals es va declarar l'alerta roja”, sostenen.

D'altra banda, entre els documents que aporten al jutjat, està la nota de premsa de la Conselleria d'Emergències i Interior, per la qual s'informa de l'inici de l'actualització del Pla Territorial d'Emergències de la Comunitat Valenciana, en el qual s'inclourà un nou procediment d'actuació per a la gestió del sistema d'alerta a la població És-Alert. A parer seu, “és fonamental per a contextualitzar el marc normatiu i operatiu vigent en matèria d'emergències a la Comunitat Valenciana en la data dels fets que s'instruïxen en esta causa, concretament el dia 29 d'octubre de 2024”.

“Acredita de manera fefaent que, en el moment de produir-se els successos investigats, el sistema d'avís a la població És-Alert encara no estava formalment incorporat al Pla Territorial d'Emergències de la Comunitat Valenciana”, afig.

Això, prosseguixen és “crucial per a valorar si l'actuació de la Conselleria d'Emergències es va ajustar a la normativa i protocols aplicables en aquell moment, per la qual cosa la incorporació a la causa és indispensable per a determinar el compliment dels deures de diligència exigibles a la consellera en el marc normatiu vigent en la data dels fets”.

Així mateix, demana que s'incorpore còpia dels plecs de la licitació del contracte del Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH), en els quals s'arrepleguen els requisits que han de complir les empreses licitadores, entre ells, el de comptar amb personal especialitzat. Sostenen que l'aportació “és imprescindible per a verificar els requisits tècnics i professionals exigits a l'empresa per a la correcta operació i manteniment del SAIH, especialment la necessitat de tindre personal especialitzat”.