La DANA redibuixa el traçat del barranc de Poio: l'amplària arriba fins als 500 metres

La construcció d'infraestructures al barranc de Poio, en el tram alt al terme de Xiva, va afavorir un tsunami fluvial el dia de la DANA, a causa d'un efecte conegut com a represament. Així ho ha explicat en una entrevista en el programa d’À Punt La via verda el geomorfòleg Carlos Arteaga, que ha cartografiat pam a pam el nou curs obert per l'aigua, que en alguns punts té una amplària de 500 metres. Una distància que tenen pocs rius del món. 

Arteaga ha detallat que estos efectes es deuen a un fenomen vinculat amb l’energia i la força del corrent, ja que la força de l’aigua ha provocat un col·lapse del terreny i això ha fet esclatar i enfonsar la terra. “Les infraestructures en les parts més altes dels rius i barranc, com els ponts, assuts o séquies fa un apresament amb tot allò que troben, com per exemple les canyes. I com no estan construïdes com a preses, acaben cedint i generen una ona o tsunami fluvial”, assegura. I afig: “En les zones amb major energia, satura el sol i acaba rebentant-lo i enfonsant-lo”. 

Així, ha incidit en el fet que cal parar atenció al lloc on es construeix, ja que algunes zones afavoreixen la concentració de l’aigua, tal com es va veure el dia de la riuada, en punts com les vies del tren de l’AVE o de l’A-3, on es va crear una rambla que no existia abans. “S’ha de replantejar el model de construcció de tota mena d’infraestructures i no edificar en zones que formen part del cabal d’un riu”, ha deixat clar el geomorfòleg.