Cronologia dels vint anys de l'accident del metro de València: tretze anys de concentracions de les víctimes i tres recursos fins a la condemna final

El divendres 3 de juliol fa vint anys de l'accident de metro de València, que va deixar 43 morts, 47 ferits i 0 responsables fins a l'any 2020. És l'accident de metro més greu d'Espanya, el segon més greu d'Europa i el quart més greu del món.

A continuació, fem un repàs dels anys de lluita dels familiars de les víctimes, que durant tretze anys es van concentrar el dia 3 de cada mes per a demanar justícia. També de les dos comissions d’investigació a les Corts i els recursos que va presentar la Fiscalia amb acusacions particulars, fins a arribar a la sentència del 2020, que va condemnar quatre directius de Ferrocarrils de la Generalitat a 22 mesos de presó —encara que no van entrar a la presó, ja que la pena va quedar suspesa.

3 de juliol del 2006: un metro descarrila a València

Fa vint anys, València va viure un dels accidents de metro més greus que es recorden. Cap a les 13:00 hores, un tren de la línia 1 va descarrilar en la revolta d'entrada a l'estació de Jesús i va causar la mort de 43 persones i 47 persones ferides. L’accident va coincidir quasi amb la visita del papa Benet XVI a València. Tant és així, que el 8 de juliol acudia a l'entrada de metro de Jesús per a fer un homenatge a les víctimes.

Del 17 de juliol al 8 d'agost del 2006: comissió d'investigació a les Corts

Del 17 de juliol i al 8 d'agost del 2006 hi va haver una investigació a les Corts en la qual es van concretar 32 compareixences en només quatre dies. Amb els únics vots a favor del Partit Popular, el Parlament valencià va dictaminar que la causa va ser l'excés de velocitat i van incriminar el conductor, que havia mort en l'accident. “La causa de l'accident va ser l'excés de velocitat i no es deriva cap responsabilitat política, ni era previsible ni era evitable”, afirmava Rafael Maluenda, director de la comissió d'investigació, que sostenia que la línia 1 de Metrovalència era segura. Este director va ser triat gràcies al vot dels nou diputats del Partit Popular. L'oposició va demanar dimissions i va denunciar que una balisa que tenia un cost de vora tres mil euros hauria pogut evitar el sinistre.

Febrer del 2007: els familiars de les víctimes reclamen responsabilitats

El 3 de febrer del 2007, els familiars de les víctimes de l'accident de metro comencen a mobilitzar-se davant del Palau de la Generalitat. Dos setmanes després Víctor Campos i Francisco Camps, vicepresident i president de la Generalitat, es reunixen de manera privada amb el president de l'AVM3J —i no pública, com demanaven les víctimes. "Jo pense que el que ells esperaven és que demanaríem més diners", relata una de les víctimes en el documental L'estratègia del silenci. No obstant això, el que reclamaven eren responsabilitats. Aquell mateix any, Camps va ser reelegit per majoria absoluta, també en el 2011, i durant les dos legislatures no van rebre mai les víctimes de l'accident.

El recorregut judicial comença amb el primer arxivament de la causa

El jutjat d'instrucció número 21 de València, que estava de guàrdia el dia de l'accident, va incoar les diligències prèvies per a investigar els fets. Va concloure que la causa immediata del descarrilament va ser l'excés de velocitat del tren —per circular a vora 80 km/h en una revolta limitada a 40 km/h— i com que el maquinista va morir en l'accident, va entendre que no hi havia responsables penals. La jutgessa va acordar que s'arxivara la causa el març del 2007 i l'Audiència Provincial de València va confirmar la decisió el maig del 2008.

El dia 3 de cada mes, durant tretze anys

Des de l'Associació Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J) es consolida la fórmula de concentració reivindicativa amb perpetuïtat. Es marca un lloc, un dia i una hora: el dia 3 de cada mes a les 19:00 hores es convoca una concentració a la plaça de la Mare de Déu de València, que començava amb cinc minuts de silenci i continuava amb la lectura d’un manifest. Amb el lema “43 morts, 47 ferits i 0 responsables” reclamaven justícia. La primera va ser el 3 d'abril del 2007 i l’última va ser el 3 de març del 2020, després de la condemna a quatre exdirectius d’FGV.

Les concentracions també provocaren sinergies, els primers contactes amb els sindicats i la conscienciació social de la tragèdia. Amb la dimissió de Francisco Camps el 2011, el col·lectiu es reunix amb el nou president de la Generalitat, Alberto Fabra. La trobada era un dels compromisos que Fabra va anunciar en el seu discurs d’investidura.

Abril del 2013: l’emissió de Salvados dedicat a l’accident del metro

La Sexta emet un programa especial dedicat a la investigació de l’accident de metro. En Salvados, Jordi Évole aconseguix acostar-se a Juan Cotino, conseller de Transports en aquell moment. Un dels moments virals de la història del programa de la cadena és, precisament, quan Cotino es fa passar pel seu germà en rebre la telefonada d'Évole o quan en la trobada en una fira, evita respondre a les preguntes del periodista amb sentències com “a vosté no li vull contestar”.

Maig del 2013: la Fiscalia reobri la investigació

Arran d'una denúncia del PSPV i després de l'emissió del programa Salvados, la Fiscalia demana la reobertura de la investigació per la sospita de "falsos testimonis" el 17 de maig del 2013. Quatre mesos després, la jutgessa desestima la petició en considerar que no s'aportava cap argument nou.

L'AVM3J i la Fiscalia van tornar a recórrer en contra la decisió i la secció segona de l'Audiència Provincial va ordenar la reobertura del cas el 23 de gener del 2014. El 8 de maig d'aquell any, la jutgessa instructora va decidir imputar tres directius d'FGV per "error en la planificació i programació de les balises", però després de denegar la pràctica de diverses diligències d'investigació, va tornar a sobreseure la causa el juny del 2017.

3 de juliol del 2015: una nova comissió d'investigació a les Corts

Amb el canvi de govern, el primer executiu del Botànic, format pel PSPV i Compromís, va aprovar el 3 de juliol del 2015 la creació d'una comissió especial d'investigació. Dos dies abans, en la primera entrevista del govern acabat de formar, l'expresident del Consell Ximo Puig i la llavors vicepresidenta Mónica Oltra reben al Palau de la Generalitat les víctimes, a les quals els demanen perdó.

La comissió, que es va allargar sis mesos, amb 22 sessions, va determinar que l'excés de velocitat i el descarrilament es podrien haver evitat amb la instal·lació d'una balisa de frenada. A més, segons el dictamen aprovat pel PSPV, Compromís, Ciutadans i Podem, va haver-hi tretze "responsables polítics" dels fets. Entre ells hi havia l'expresident de la Generalitat Francisco Camps, l'exvicepresident Víctor Campos, l'exconseller Juan Cotino, qui va ser síndic del PP Serafín Castellano i l'exgerent d'FGV Marisa Gracia, entre altres.

27 de gener del 2020: la condemna

L'associació de víctimes i la Fiscalia recorren contra la sentència una tercera vegada i, de nou, la secció segona de l'Audiència Provincial obliga la jutgessa a reobrir la causa. Finalment, en una interlocutòria del 31 d'octubre del 2018, processa huit exdirectius d'FGV, entre ells l'exgerent Marisa Gracia.

El 27 de gener del 2020, l’Audiència de València condemna quatre exdirectius de Ferrocarrils de la Generalitat a 22 mesos de presó després de reconéixer els fets. Quatre van quedar absolts. En cap cas van entrar a la presó, ja que la pena va quedar suspesa.

3 de març del 2020: l'última concentració

El 3 de març del 2020 es convoca l’última concentració a la plaça de la Mare de Déu, la més multitudinària. És l'última després de la condemna i després de tirar avant la proposta de creació d’una comissió especial d’investigació.

El documental L'estratègia del silenci

El documental és la crònica dels anys de lluita dels familiars i les víctimes de l’accident de metro de València del 2006, durant els quals denuncien que els van exposar a la corrupció, els intents de compra de voluntats del govern valencià i el servilisme dels mitjans de comunicació. És la història de la persistència de les víctimes fins que van trobar un altaveu en el periodista Jordi Évole i el seu programa de televisió, que va activar una onada de solidaritat ciutadana. I de com van continuar lluitant fins que el Parlament Europeu va atendre les seues reivindicacions, el govern valencià va demanar perdó formalment i les Corts van fer una nova investigació sobre l'accident que va identificar tretze responsables. Pots vore'l en el web d'À Punt en l'enllaç següent.