El coordinador del Centre de Trasplantaments: “Una donació de cinc òrgans regalaria 55 anys de vida a unes altres persones”

La Comunitat Valenciana és líder en trasplantaments a Espanya i això és possible, sobretot, gràcies a l’altruisme de les famílies que es decidixen a donar els òrgans dels parents en procés de mort. Un procés que, en moltes ocasions, es fa a proposta de l’equip mèdic del centre hospitalari. Els professionals sanitaris activen un sistema de detecció per a identificar donants potencials quan ja estan en la fase final de la vida. En detectar-ne un que siga vàlid, els metges ho proposen a les famílies i el “90% de les vegades accepten”, com ha admés este dimarts el coordinador del Centre de Trasplantaments de la Comunitat Valenciana, Rafael Badenes, en Les notícies del matí.

Afirma que la solidaritat valenciana “és elevadíssima” i quan es planteja a les famílies la possibilitat de fer una donació d’òrgans del seu parent, que no té possibilitats de supervivència, tot i estar en un dels moments més amargs de les seues vides, “hi ha una taxa d’èxit del 80% o el 90%”, és a dir, la majoria de les famílies hi accedix.

Per això, el responsable del Centre de Trasplantaments de la Comunitat Valenciana, des de Les notícies del matí, ha animat a les famílies que es troben en esta situació a tindre un gest solidari: “Una donació multiorgànica –de cor, pulmó, renyó, fetge i pàncrees– regalaria 55 anys de vida a unes altres persones”, ha detallat Badenes. “És l’acte més altruista i bonic que existix en l’àmbit de la medicina”, ha agregat davant dels micròfons d’À Punt.

Perquè això passe, perquè algú puga recuperar qualitat de vida, els hospitals valencians tenen implantat un sistema de detecció que tracta d’identificar donants. “Fan una tasca fonamental”, ha assenyalat Rafael Badenes, alhora que explicava que el primer condicionant perquè hi haja un donant és que el pacient estiga ingressat en un hospital.

En cas contrari, hi ha poques possibilitats que un trasplantament prospere amb èxit. Quan el pacient ja està en una situació irreversible, en la fase final de la vida, l’equip mèdic fa una avaluació rigorosa i, si es perfila com a donant potencial, es trasllada està circumstància a la família.

“En estos casos el principal condicionant és el temps”, argumentava Badenes, en referència a este procés rigorós que moltes vegades s’ha de fer contrarellotge i quan al pacient li queda poca vida. Una vegada es trasllada esta possibilitat a les famílies, elles decidixen. Majoritàriament, segons admetia el coordinador del Centre de Trasplantaments en À Punt, hi accedixen.

Les donacions entre vius

Una altra de les vies per a obtindre òrgans susceptibles de donació són les persones vives, que poden donar renyons o fetge sense comprometre'n l'estat de salut. En estos casos, l’equip mèdic que tracta un pacient que requerix un trasplantament sondeja l’entorn del malalt.

En estos casos hi ha un avantatge i un treball afegit, com ha exposat el responsable de Centre de Trasplantaments durant la seua intervenció. L’avantatge, que “l’òrgan donat sol estar en condicions molt bones”. Ara bé, la donació entre vius requerix estudiar ben bé la situació del donant perquè l’extracció no qüestione el seu estat de salut. “S’ha de respectar molt el donant”, ha dit Badenes en referència al procés d’extracció, que s’ha de fer en totes les garanties.

Les possibilitats que obrin les donacions entre persones vives són un alé, precisament, per un dels trasplantaments més requerits: el renal. Presenta, ara per ara, la llista d’espera més nombrosa a la Comunitat Valenciana, però el fet que les persones en tinguem dos permet, d’una banda, fer donacions entre vius i de l'altra, que en el cas d’un pacient en procés de mort, la donació siga doble.

Per a Rafael Badenes, l’èxit en les elevades xifres trasplantaments que presenta la Comunitat Valenciana, que sols l’any passat va fer 689 trasplantaments derivats de 340 donacions, radica, sobretot, en la sensibilització i la solidaritat de les famílies, que no decau en els últims anys. A això, afig la coordinació dels equips de detecció de pacients donants i l’entrega dels professionals sanitaris implicats en les extraccions i les implantacions dels òrgans i capaços de “dur-los a terme de manera immediata”.