Més combustible i més dies de calor intensa: els dos factors que alimenten la nova generació d’incendis

El 1994 és el pitjor any de la història per les muntanyes valencianes. En eixe estiu es van cremar 140.000 hectàrees, però més enllà de l’impacte ambiental del foc, la factura humana també va ser dramàtica. En l'incendi de Millars van morir sis persones quan lluitaven contra les flames.

En aquells anys ja estava en actiu com a bomber Marcel·lí Rosaleny que va coordinar els treballs d'un altre gran incendi, el que es va iniciar al terme de Cortes de Pallás en el 2012. Des de l’experiència al capdavant de l’extinció d’estos focs, recorda que “fins ara, als cossos valencians d’emergències, com els bombers o les brigades forestals, se’ns ha donat importància perquè realment hem viscut grans incendis”.

“El problema és que els teníem en la conca mediterrània cada vint anys, però ara estos incendis es produïxen en més assiduïtat”, afig este experimentat bomber.

Però no sols es registren amb major freqüència, estos grans incendis també es declaren en zones del món on fins ara no es produïen focs de les dimensions com els que cremen ara el nord-oest espanyol i altres parts del planeta. Ara, el foc presenta un nou paradigma, molt més agressiu i ràpid que ha de fer canviar la manera d’actuar.

“Els humans no podem parar això. Qui ho pot fer?”, es preguntava Rosaleny. Aclarix que el control de les flames d’estos incendis tan virulents està en la mà o bé de la prevenció, abans que passen, o quan estem extingint que ens vinga una pluja o un canvi de vents, però no podem confiar en això”, explicava.

La nova generació d’incendis té ara com a combustible les grans masses vegetals en la muntanya. L’abandonament rural carrega els boscos de biomassa que dona ales a les flames. A esta circumstància, s’afigen les altes temperatures en períodes prolongats. A causa del canvi climàtic, cada vegada tenim temperatures més elevades i durant períodes més extensos de temps.

Per tant, davant esta situació és necessari un canvi de mentalitat per a actuar conjuntament en la prevenció: “La brossa de l’hivern es crema a l’estiu i la de l’estiu, a l’hivern. Cal actuar en la biomassa”, assenyalava Marcel·lí Rosaleny.