El carnet per punts complix vint anys

La implantació del carnet per punts, l'1 de juliol de 2006, va suposar un abans i un després en la seguretat viària a Espanya i va ser el motor d'una nova política de trànsit. En estos vint anys s'ha reformat en dos ocasions, l'última l'any 2022 per a penalitzar més determinades conductes al volant que es consideraven perilloses.

Víctimes, experts en seguretat viària i autoescoles analitzen per a l'agència Efe l'evolució del model i valoren el seu èxit en la reducció del nombre de víctimes, si bé consideren que caldria "fer-li una volta de rosca", especialment en el tema dels conductors reincidents.

Les xifres inassumibles actualment

El punt de partida era prou desolador: 4.442 víctimes mortals per accidents de trànsit el 2005, unes xifres que hui serien inassumibles.

El 2012 la xifra total de víctimes de trànsit se situa per primera vegada per davall dels 2.000 i a partir d'eixe moment continua una tendència descendent.

Encara que l'any 2025 no està encara tancat, el nombre de morts en les carreteres va ser de 1.119 persones, la dada de sinistralitat més baixa de tota la sèrie històrica i, a més, en un context amb les xifres més altes de mobilitat.

8.540 vides salvades

Com a valor de referència, s'estima que el permís per punts ha contribuït a reduir la sinistralitat al voltant d'un 10 %. I unes 8.540 persones han salvat la vida, segons els càlculs facilitats a EFE per la Fundació Mapfre.

Tenint en compte que entre 2005 —quan s'aprovà i es generà ja un important debat social— i 2006 —que entrà en vigor—, es registraren a Espanya una mitjana de 4.273 morts cada any, eixe 10 % suposa al voltant de 427 persones anualment, cosa que suma 8.540 des d'aleshores, segons explica Jesús Monclús, director de l'Àrea de Prevenció i Seguretat Viària de Fundació Mapfre.

El permís per punts va suposar principalment un canvi de mentalitat: passa de ser un tràmit administratiu sense data de caducitat (excepte pels reconeixements mèdics) a un dret o privilegi que cal cuidar respectant les normes i que pot perdre's per acumulació de sancions.

La reforma: 6 punts menys pel mòbil al volant

En estos vint anys s'ha reformat en dos ocasions, la primera en 2011 per a modificar el procediment sancionador i l'última, de gran importància, en 2022, que va augmentar de tres a sis els punts a detraure per parlar pel mòbil al volant subjectant-lo amb la mà.

També es va incrementar el nombre de punts per llançar a la via o en els seus voltants objectes que puguen produir incendis o accidents o per avançar posant en perill o entorpint ciclistes.

Així mateix, per no utilitzar, o no fer-ho de manera adequada, el cinturó de seguretat, sistemes de retenció infantil, casc i altres elements de protecció i per dur en l'automòbil mecanismes de detecció de radars o cinemòmetres i no només la seua utilització com passava abans.

Amb esta reforma es va unificar també en un termini de dos anys el temps que ha de transcórrer sense cometre infraccions per a recuperar els 12 punts d'inici, sempre que no s'haja perdut tot el saldo.

Les víctimes: "Fer alguna cosa amb els reincidents"

La presidenta de l'associació per l'educació en seguretat viària, Aesleme, Mar Cogollos, reconeix que el permís per punts ha salvat moltes vides i valora especialment els cursos de recuperació de punts, un reciclatge que permet als conductors tornar a recordar les normes i, sobretot, conscienciar-se sobre les conseqüències de no complir-les.

Però, la formació no és obligatòria per a traure's el permís de conduir, recorda Cogollos, que lamenta també el problema dels reincidents, especialment els consumidors d'alcohol o drogues, que "traslladen les seues addiccions al volant".

També la presidenta de Stop Accidents, Ana Novella, posa l'accent en els reincidents, perquè quan la causa és una addicció "el problema, per desgràcia, no se soluciona amb el curs". Novella considera que "no pot ser que veges la mateixa persona recuperant punts de forma reiterada. Cal donar-li una volta de rosca".

El paper de les autoescoles

El president de la Confederació Nacional d'Autoescoles (CNAE), Enrique Lorca Sánchez, considera que va ser un punt d'inflexió "impressionant", amb "actors principals" com les autoescoles, que són les que impartixen els cursos de recuperació.

Diu que els conductors que acudixen als cursos es pregunten per què no van rebre eixa formació a l'hora d'obtindre el permís, per la qual cosa demana fer-los extensius a tots.

Des de RACE valoren que el carnet per punts ha demostrat ser una de les mesures més eficaces en seguretat viària, alhora que defenen un enfocament més positiu en els cursos de conducció segura per a la bonificació de punts: que no sols corregisquen conductes de risc sinó que també incentiven les bones pràctiques al volant.