El canvi climàtic va augmentar un 55% l’àrea afectada per la dana a València

El canvi climàtic va augmentar un 55% l’extensió de la zona afectada per precipitacions extremes durant la dana que el 29 d’octubre del 2024 va arrasar bona part de la província de València i va deixar 230 víctimes mortals.

Així ho conclou un estudi internacional liderat per la Universitat de Valladolid (UVa) i l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), amb la participació de diversos centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

El treball, publicat este dimarts en la revista Nature communications, quantifica per primera vegada com l’escalfament global va alterar l’estructura interna de la tempesta i va intensificar els mecanismes que generaren les pluges torrencials.

Segons les conclusions, en comparació amb l’era preindustrial, la taxa de precipitació en sis hores va augmentar un 21%. A més, l’àrea amb acumulacions superiors als 180 litres per metre quadrat es va ampliar un 55%, i el volum total de pluja a la conca del riu Xúquer va créixer un 19%.

Simulacions d’alta resolució per a mesurar l’impacte

Per a determinar fins a quin punt el canvi climàtic va influir en l’episodi, l’equip investigador va utilitzar simulacions numèriques d’alta resolució —d’un quilòmetre— basades en l’enfocament de “pseudoescalfament global” (PGW, per les sigles en anglés).

El mètode consistix a reconstruir la dana tal com es va produir i, posteriorment, eliminar de les condicions inicials el senyal d’escalfament global acumulat des de l’era preindustrial. Això permet comparar dos escenaris: el real, amb canvi climàtic, i un altre hipotètic sense la influència humana.

Segons explica Carlos Calvo-Sancho, investigador del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA) i autor principal de l’estudi, “en un context sense canvi climàtic, les pluges haurien sigut fins a una quinta part menys intenses”.

El Mediterrani, més càlid i amb més energia

L’anàlisi revela que la temperatura superficial del mar Mediterrani presentava una anomalia d’1,2 graus per damunt del valor habitual. Este escalfament va incrementar el contingut de vapor d’aigua a l’atmosfera i va actuar com a “combustible” de la tempesta.

De fet, les precipitacions es van intensificar un 20% per cada grau d’escalfament del mar, una xifra superior al que preveu la relació de Clausius-Clapeyron, que estima un augment aproximat del 7% de vapor d’aigua per cada grau d’increment de la temperatura de l’aire.

Els investigadors constaten que xicotets augments en l’evaporació i en el flux de vapor d’aigua van desencadenar processos no lineals dins del sistema convectiu: més alliberament de calor latent, corrents ascendents més intenses i una activitat microfísica de núvols més elevada, que es traduí en pluges més violentes i extenses.

Cap a tempestes més extremes

L’estudi reforça les conclusions del sext informe del Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que advertix que l’escalfament global —d’uns 1,3 graus des de l’era industrial— afavorix precipitacions més intenses.

En el cas de la dana de València, els resultats indiquen que el canvi climàtic no sols va augmentar la intensitat de la pluja, sinó també l’àrea afectada i el volum total d’aigua acumulada, factors clau en la magnitud de les inundacions.

Els autors alerten que episodis d’esta naturalesa podrien repetir-se en el futur i subratllen la necessitat urgent d’implementar estratègies d’adaptació, millorar el monitoratge i revisitar la planificació urbana per a fer front a riscos hidrometeorològics creixents en un context d’escalfament accelerat.