Baixa el nombre total de suïcidis, però augmenta entre la joventut

Les morts per suïcidi en 2024 van disminuir un 3,96 %, fins a les 3.953, fet que suposa 163 defuncions menys per esta causa que en 2023 i el segon descens consecutiu; no obstant això, les morts entre menors de 20 anys van augmentar, van passar de 76 a 90, segons mostren les dades definitives publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La majoria de les morts per suïcidi són d'homes (2.902, un 73,4 % dels casos). Per al Ministeri de Sanitat, això exigix la incorporació d'estratègies amb perspectiva de gènere que combaten els obstacles per a l'expressió emocional i la petició d'ajuda entre els homes, i que responguen a la vulnerabilitat i les necessitats específiques de les dones.

Segons les dades de l'INE, les taxes més altes es concentren en homes de 85 anys o més. Entre els 85 a 89 anys el risc va superar els 40,2 per cada 100.000 habitants, cinc vegades la mitjana nacional i superior a la dada de 2023 (36,7), fet que evidencia l'impacte de la vulnerabilitat associada a l'aïllament, les malalties cròniques i la pèrdua de xarxes de suport.

El total de defuncions en menors de 30 anys també va disminuir, des dels 364 suïcidis en 2023 als 344 en 2024. No obstant això, dins d’este grup es va registrar un augment en els menors de 20 anys, passant de 76 a 90 casos.

Per al Ministeri de Sanitat, malgrat la tendència descendent observada, el suïcidi continua sent una “qüestió prioritària en l'àmbit de la salut pública”.

Determinants socials

Sanitat ha destacat que el suïcidi no pot explicar-se únicament des de la perspectiva clínica, sinó que es tracta d'un fenomen multicausal en el qual els determinants socials, econòmics i culturals exercixen una influència "decisiva" i creen entorns d'alta vulnerabilitat on el risc es multiplica.

El ministeri ha destacat les condicions socioeconòmiques entre els factors determinants en el risc de suïcidar-se. En concret, ha apuntat que la falta d'ingressos suficients, la precarietat laboral i la inseguretat econòmica generen un context de vulnerabilitat que limita la capacitat de cobrir necessitats bàsiques i planificar el futur. Al costat d'això, la incertesa sobre l'ocupació, l'absència d'oportunitats i la pressió econòmica sostinguda incrementen la sensació de falta de control sobre la pròpia vida.

En este context, Sanitat ha ressaltat les actuacions que ha impulsat en l'últim any per a reforçar l'atenció i prevenció en este àmbit. El Pla d'acció de salut mental 2025-2027, acordat pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (Cisns), disposa de 39 milions d'euros per a millorar la qualitat i l'accessibilitat dels serveis, reduir els temps d'espera, humanitzar els espais assistencials i enfortir la formació de professionals.

El pla s'està desenvolupant a través de 224 projectes actualment en execució, que contemplen mesures per a millorar l'atenció ciutadana, reforçar els serveis de salut mental infantojuvenil, impulsar el suport entre parells i avançar en la integració de la salut mental en el primer nivell assistencial. Cada iniciativa es dissenya amb l'objectiu de construir un sistema més accessible, pròxim i centrat en les persones.

De manera complementària, Sanitat ha destinat 17,83 milions d'euros al Pla d'acció per a la prevenció del suïcidi 2025-2027, que establix la prevenció com una prioritat de salut pública. Este pla aposta per acompanyar les persones en situació de vulnerabilitat, sensibilitzar la societat, millorar la formació especialitzada i ampliar els recursos disponibles.

Dins d'esta estratègia integral, el Ministeri de Sanitat posa a la disposició de la ciutadania la Línia 024, un servei públic, gratuït, confidencial i operatiu les 24 hores del dia, cada dia de l'any.