Com afavorir l’adaptació de la xicalla a l’escola infantil?

Tot i que el nou curs escolar no comença fins a l’11 de setembre, molts xiquets de bolquers i menuts de fins a tres anys començaran l'escoleta aquest dilluns dia 4. I és que moltes escoles infantils avancen una setmana l’inici del curs per tal de facilitar la conciliació familiar i laboral.

Una nova realitat que algunes xiquetes i xiquets viuen amb ansietat perquè s’hauran de separar dels pares i mares després de passar molt de temps junts. Per a Valeria, de 22 mesos, és la primera vegada que se separa de sa mare, Mariam.

A ella li preocupen els sentiments que puga tindre la xiqueta una vegada creue la porta de l’escoleta i, sobretot, vol evitar que la menuda se senta “abandonada”.

Per tal de fer més senzill i normalitzar aquest procés d’adaptació a l’escola, els experts donen una sèrie de consells als progenitors.

En paraules de Sara Navarrete, psicòloga del Centre de Psicologia Clínica i de la Salut de València, "el primer és validar eixa emoció: és normal que el xiquet o la xiqueta plore, que no es vulga desapegar".

Per això, aconsella explicar-li que nosaltres, quan teníem la seua edat, també sentíem tristesa per haver de separar-nos de les mares i pares. I sempre hem d’acompanyar la xicalla en eixa emoció. "Mentre plore o estiga abraçat a nosaltres, no ens hem d’apartar", assenyala la psicòloga.

Anticipar la situació i generar confiança en l’escola i la persona cuidadora

El més important és anticipar la situació, parlar-li’n un temps abans i donar un significat molt positiu a l’escola. Per això, és molt recomanable haver visitat el centre amb el nostre fill o filla, per tal que ja el conega i li resulte familiar.

També hem de transmetre seguretat en la persona que el cuidarà. Explicar-li que "quan jo no estiga, et cuidarà la senyo" i així li traslladarem tranquil·litat. Altres formes de fomentar aquesta confiança serien mostrar al xiquet contes sobre l'escoleta i permetre que s’hi emporte algun objecte d’acompanyament, com ara un peluix. També és important introduir canvis en les rutines, com avançar l'hora d'alçar-se i anar a dormir perquè la transició després de l'estiu siga més fàcil i el nou alumnat vaja feliç a classe.

No marxar sense acomiadar-nos

La psicòloga adverteix: el que no hem de fer mai com a pares i mares és anar-nos-en sense acomiadar-nos.

És important que l'abracem, li fem un bes i li diguem que a l'hora de dinar o “d’ací a una estona” vindrem i tornarem junts a casa, perquè a aquesta edat, ells no tenen una noció del temps i cal que associen la tornada a l’hora de dinar o a un altre moment.

En definitiva, si ens veuen tranquils, alegres i confiats, les nostres filles i fills també ho estaran.

Reforçar amb més temps de joc en eixir de l’escola facilitarà també una adaptació que, després d’uns primers dies un poc més complicats, sol començar a la segona setmana.