3.000 persones ateses en sis mesos per les unitats de salut mental desplegades després de la dana

Les tretze unitats de salut mental en emergències (USME) desplegades pel Govern d'Espanya després de la dana del 29 d'octubre de 2024, dotze d'estes en diversos municipis de la província de València i una a Letur (Albacete), han atés vora 3.000 persones entre setembre de 2025 i febrer de 2026.

Així s'ha posat de manifest este dimarts durant la constitució a Picanya (Horta Sud) del grup de treball de Salut Mental de la Comissió Mixta per a la Reconstrucció i Recuperació després de la dana, una trobada presidida per la comissionada del govern per a la reconstrucció, Zulima Pérez, i en la qual també ha participat la comissionada de Salut Mental del Ministeri de Sanitat, Belén González.

Segons les dades aportades durant la reunió, els equips de les USME desplegades a Aldaia, Picanya, Torrent, Paiporta, Catarroja, Alfafar, Sedaví, Algemesí, Utiel, Xiva i Letur, atengueren 218 persones el setembre de 2025 i la xifra anà creixent mes a mes fins a arribar a les 343 l'octubre, 466 el novembre, 530 el desembre, 688 el gener de 2026 i 743 el febrer.

En el cas de Picanya, hi ha un "salt significatiu" el gener de 2026 (de 75 a 195 persones) a causa de l'activació de diversos grups comunitaris, la qual cosa va generar un augment en la detecció i atenció de demandes individuals puntuals en eixos espais.

Zulima Pérez ha destacat que és "molt positiu" i "significatiu" l'increment de les actuacions en l'últim mes perquè els ciutadans ja anaven coneixent les USME.

Per la seua banda, Belén González ha subratllat que les USME, una de les "intervencions més innovadores que s'han fet en la història de les catàstrofes sobre salut mental", han tingut una "acollida espectacular" i estan tenint "molt bons resultats".

Segons González, les USME busquen "prevenir el trauma, la saturació dels servicis sanitaris, el desenvolupament de problemes greus de salut mental, d'ansietats greus, de depressions greus i, sobretot, poder travessar acompanyats i en comunitat este dol tan complex que es dona en estes circumstàncies".

Ha explicat que estan compostes per psicòlegs, per professionals sanitaris i no sanitaris, i estan acompanyant la comunitat allí on ho necessita: al carrer, els ajuntaments, els centres socials, els centres de majors o els centres de salut, en tots els llocs on poden desplaçar-se i on poden atendre esta comunitat tan danyada".

Ha afegit que, des del principi, paren atenció en les associacions de víctimes, "que han tingut una tasca essencial en el desenvolupament dels equips i a qui s'està atenent amb especial atenció pel risc que suposa i el nivell de dany i de dolor que tenen estes persones".

A més a més, ha recordat que estan desenvolupant un estudi prospectiu a tres anys, el Sedana, el major estudi sobre salut mental en catàstrofes que s'haja fet en la història, per tal de poder determinar quines són les conseqüències d'una situació d'estes característiques sobre la salut mental de la població a curt, mitjà i llarg termini.

"Tant les USME com l'estudi que es farà ens permetran establir polítiques estables de resposta àgil i ràpida a qualsevol situació que tinguem similar a la que s'ha viscut ací, que esperem que no torne a produir-se", ha afirmat.

Per últim, ha assenyalat: "sabem que ens trobem en un escenari on les catàstrofes, especialment les climàtiques, poden ocórrer i hem de poder respondre-hi com a Estat".

Estes intervencions realitzades en diferents municipis són avaluades de manera periòdica pel Ministeri de Sanitat amb els diferents col·lectius implicats i amb les associacions de víctimes, que foren les que reivindicaren al president del govern, Pedro Sánchez, la necessitat d'abordar "una atenció a la salut mental de les persones que havien patit el trauma derivat d'esta catàstrofe".