Torna als jutjats Marcos Benavent per presumptes comissions en contractes: "Jo no soc zombi, ho són altres"

El cas de corrupció Taula ha tornat als tribunals este dilluns. Marcos Benavent, l'autodenominat ionqui dels diners, ha tornat a acudir a l'Audiència de València, a la Ciutat de la Justícia, per a ser jutjat per presumptes irregularitats en contractes de l'Ajuntament de València. S'enfronta a una petició de sis anys i mig de presó per la presumpta implicació en un frau en les adjudicacions de la Regidoria de Cultura entre els anys 2003 i 2007, època en què estava a càrrec la difunta María José Alcón.

En arribar, al voltant de les 09:45 hores, ha proclamat davant dels mitjans de comunicació que l'esperaven a les portes dels tribunals, que ell no és un zombi: "Jo no soc un treballador zombi, ho són altres". A la pregunta de si treballava en l'empresa, ha respost: "Clar que hi treballava, i ho diré dins en el seu moment", ha dit, en referència a la sala del tribunal. La seua declaració està prevista per al 10 de febrer.

Els contractes que centren el procés judicial se centren en l'execució d'obres de neteja, consolidació, restauració i manteniment de diversos monuments de València, com la Llotja, les Torres de Quart i els ponts de Serrans i de la Trinitat. També guarden relació amb la construcció del Centre Cultural La Rambleta i la XXVII edició del festival de cinema Mostra de València.

A més de Benavent, hi ha quatre acusats per delictes continuats de suborn, malversació i prevaricació: Vicente Burgos, exdirectiu de la Fundació Jaume II el Just, i tres representants legals o apoderats d'empreses adjudicatàries: Enrique Aleixandre Chumillas, Carlos Vicent Gil i Carlos Turró Homedes.

En l'escrit d'acusació, la Fiscalia sol·licita sis anys i sis mesos de presó per a Benavent per delictes continuats de suborn (com a cooperador) i malversació de cabals públics, així com per un delicte de prevaricació administrativa. Sosté que hi actuava com a intermediari i recaptador de les comissions, mentre que els empresaris abonaven quantitats en metàl·lic una vegada assegurada l'adjudicació. El ministeri públic aprecia en el cas de l'exgerent d'Imelsa l'atenuant analògic de confessió per col·laboració amb la investigació.

D'altra banda la Fiscalia sosté que Burgos va permetre que el ionqui dels diners cobrara durant anys un salari públic sense exercir funcions reals, mentre feia tasques per al Partit Popular. Per a ell el ministeri públic demana cinc anys de presó, mentre que per als tres empresaris restants en demana tres, una multa de 29.000 euros i penes d'inhabilitació.

L'escrit de qualificació de la Fiscalia descriu el frau de contractes i atribuïx un paper central a l'exregidora de Cultura de l'Ajuntament de València María José Alcón, morta en el 2018, motiu pel qual la seua responsabilitat penal està extingida.