Torn en l'Audiència Nacional per al segon exdirectiu de Plus Ultra que va assenyalar Zapatero pel pagament de 530.000 euros

Després de la declaració de l'expresident de Plus Ultra sobre el suposat pagament al "grup Zapatero" d'una comissió de l'1%, Julio Martínez Sola, a partir del préstec públic de 53 milions d'euros obtingut per l'aerolínia, este dimarts ha arribat el torn de l'exconseller delegat, Roberto Roselli, que també va apuntar l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero.

La investigació a l'exlíder socialista per suposat tràfic d'influències entorn de la concessió d'eixa ajuda pública recapta hui un altre testimoni clau a l'Audiència Nacional després que Martínez Sola ratificara este dilluns l'escrit en el qual s'oferia a col·laborar amb la justícia.

Un document pràcticament idèntic al que també va presentar Roselli, que ja està declarant este dimarts a l'Audiència Nacional, i que apuntava a la "pretensió de cobrar" de l'expresident Zapatero i del seu presumpte "testaferro" i amic, l'empresari d'Elda Julio Martínez Martínez, per mediar presumptament en el rescat públic de 53 milions d'euros que finalment Plus Ultra va aconseguir de l'Estat el 2021.

Precisament a Roselli va al·ludir este dilluns Martínez Sola en la declaració davant del jutge instructor José Luis Calama, en precisar que ell controlava més els assumptes financers i el dia a dia de l'empresa. L'expresident de Plus Ultra va manifestar que ell assumia que l'esmentat pagament d'eixe 1%, 530.000 euros, anava per al "grup Zapatero" a canvi de labors d'"acompanyament" per a aconseguir esta injecció de diners. Tot i això, no va poder precisar quines gestions hauria fet Zapatero perquè, com va dir, ell no estava al dia en les labors de seguiment.

Amb la citació del segon exdirectiu este dimarts continua a l'Audiència Nacional una investigació que situa l'expresident Zapatero en el "vèrtex" d'una possible trama d'influències entorn d'este préstec públic de la qual ell es desvincula per complet, i que també el manté imputat per suposat contraban i frau fiscal per les joies valorades en 1,3 milions d'euros trobades en una caixa forta de la seua oficina.