Les reivindicacions de la vaga: abaixar ràtios, recuperar poder adquisitiu, millors centres, més docents, més valencià i menys burocràcia

La vaga indefinida en Educació té lloc després de mesos de negociació i dos protestes prèvies: la vaga de maig del 2024 contra la llei de llibertat educativa (en temps de José Antonio Rovira) i la de març d'enguany, dies després de la incorporació de Carmen Ortí com a consellera, que amplia el corpus reivindicatiu a les demandes actuals. Els sindicats les sintetitzen en sis punts: recuperació del poder adquisitiu, reducció de les ràtios en l'aula, infraestructures dignes, disminució de la càrrega burocràtica sobre els docents i protecció al valencià. Però, què reclamen exactament?

L'acord unitari de negociació signat entre els sindicats, la coordinadora d'Assemblees Docents i la Plataforma Docents en Lluita contempla més de quaranta millores professionals que es poden agrupar en les següents categories:

Abaixar ràtios i reforçar plantilles

Exigixen abaixar les ràtios en l'aula i passar dels 25 alumnes en infantil i primària a 15, i dels 30 i 25 d'ESO i batxillerat a no més de 20 estudiants.

També proposen una recuperació de les plantilles, la creació de 2.000 llocs de treball nous i el reforç dels professionals que treballen específicament en la inclusió de l'alumnat amb necessitats especials, el personal d’atenció educativa (PAE).

A més, s'ha plantejat la substitució immediata del personal que estiga de baixa i altres millores laborals, com la concessió de dies de lliure disposició en equiparació amb altres autonomies, la reducció d'hores lectives o l'equiparació de la jornada amb el funcionariat de l'estat.

Pla d'adequació climàtica

Els docents demanen un pla d'adequació climàtica dels centres que evite les situacions de fred i calor extrema que es patixen cada any en molts centres, la millora de les infraestructures i culminar plans pendents com Edificant, així com agilitzar la reconstrucció dels centres educatius afectats per la dana.

Recuperar el poder adquisitiu

Els sindicats sol·liciten que es recupere el poder adquisitiu del professorat, que situen "a la cua de remuneracions salarials de tot l'Estat". Recorden que la part autonòmica d'esta retribució "no s'ha incrementat des de fa dènou anys".

En concret, reclamen una recuperació progressiva del 20% del poder adquisitiu, la revisió anual de l'IPC i la recuperació de la paga extra o el cobrament de l'estiu per part d'aquells interins que hagen treballat un mínim de 150 dies durant el període lectiu.

Així mateix, sindicats i assemblees sol·liciten la reducció de la temporalitat, la remuneració de la participació en tribunals d'oposicions o la reducció de la càrrega lectiva per a majors de 55 anys, entre altres mesures.

Menys burocràcia

El professorat reclama la "desburocratització" del dia a dia, mitjançant la simplificació de procediments i l'eliminació d'informes duplicats, que puga alliberar temps per a exercir com a docents. Exposen com a model la Llei de simplificació administrativa d'Astúries, que reduïx tràmits i digitalitza processos.

Reforçar el valencià per a garantir la competència plurilingüe

Les reivindicacions també inclouen l'aposta pel valencià mitjançant "un model lingüístic que garantisca la competència plurilingüe i la cohesió social, amb el valencià com a llengua de cohesió i qualitat educativa". Demanen modificar o derogar la llei de llibertat educativa aprovada en temps de José Antonio Rovira, a qui acusen de debilitar el pes del valencià i generar desigualtats territorials.

Així mateix, exigixen la retirada immediata de la censura del govern valencià als autors catalans i balears del currículum de batxillerat.

La posició de la Conselleria d'Educació

I què diu la Conselleria d'Educació? El departament de Carmen Ortí ha plantejat una contraoferta només en la part econòmica (un augment de 75 euros bruts mensuals des del 2029) que no ha satisfet el personal docent, després d'advertir els sindicats de la dificultat pressupostària per a plantejar un increment salarial, emparant-se en la necessitat d'un aval d'Hisenda i en l'infrafinançament, entre altres motius.

La Conselleria d'Educació va marcar posició en una carta enviada a les famílies en què reivindica la gestió dels últims anys. Assegura haver incorporat 8.000 docents més —700 són de suport a la inclusió— i haver executat 160 milions per a modernitzar els centres. Així mateix, afirma que ha simplificat processos administratius i recorda la creació d'unitats d'atenció psicològica específica per als centres educatius.