Pedro Sánchez, lideratge a colp d’efecte

Audàcia o temeritat. Valentia o irresponsabilitat. Estratègia o decisió merament personal. Des de dimecres, quan el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va decidir cancel·lar la seua agenda pública, s’han multiplicat els missatges de suport i de rebuig a un moviment que ha polaritzat l’arena política.

Quan falten 24 hores perquè Sánchez faça pública la que potser és la decisió política més important de la seua trajectòria —motivada per l’admissió a tràmit d’una denúncia de l’organització ultradretana Manos Limpias contra la seua dona, Begoña Gómez—, analitzem amb els politòlegs Blanca Nicasio, Álex Comes i Clara Portelas este inesperat canvi de guió en la política estatal.

“De Pedro Sánchez et pots esperar qualsevol cosa, la seua imprevisibilitat és una de les característiques més definitòries del seu personatge i el seu lideratge polític", afirma el politòleg i director de LaBase, Àlex Comes. “És un líder fet a si mateix, amb una personalitat molt forta i unes conviccions pròpies molt arrelades”, concreta.

Amb l'avançament de les eleccions generals al 23 de juliol de l’any passat, Sánchez ja va deixar en mans de l’electorat el seu propi futur polític fent-se directament responsable dels mals resultats del PSOE en els comicis municipals i autonòmics del 28 de maig, i enxampant per sorpresa fins i tot membres del seu partit. I va salvar els mobles amb la reedició d’un govern de coalició progressista de la mà de Sumar i amb el suport d’un ampli espectre de formacions, amb els nacionalistes catalans i bascos de la mà.

“Ja ho vam veure amb l’avançament electoral que Sánchez és un gran estratega”, diu la politòloga Blanca Nicasio que creu que el seu es tracta d’un “lideratge molt fort, molt personalista i molt enfocat en la imatge i la personalitat del líder”.

Sánchez, que ha superat dos mocions de censura presentades per Vox en contra seua, ha controlat amb el temps les regnes d'un PSOE en què les crítiques internes a penes són visibles, excepte en casos com el del baró castellanomanxec, Emiliano García-Page, o inclús l’aragonés Javier Lambán. En aquest sentit, per a Comes, "des del punt de vist pràctic i estratègic es meneja molt bé, i quan se sent dèbil o qüestionat dona un colp d'efecte".

El president del govern espanyol tampoc ha perdut de vista la seua dimensió europea i internacional, un espai en el qual mostra una gran desimboltura, entre d'altres pel seu domini de l'anglés. “És un president del govern que excepcionalment es mou molt bé en anglés, cap predecessor ha tingut eixa afinitat, eixe interés i comoditat en l'àmbit europeu", recorda Clara Portelas. La presidència espanyola del Consell de la Unió Europea o el lideratge en el reconeixement de l’estat palestí han estat dos de les fites internacionals de Sánchez més recents.

Amb la incertesa marcant l’agenda d’estos dies, Nicasio adverteix que Pedro Sánchez "és un líder del qual no et pots esperar quina serà la reacció política, pren decisions arriscades i és difícil preveure les conseqüències que se'n puguen derivar". El futur de Sánchez i del govern espanyol estan en l’aire, tot i que com afirma l’experta “probablement ja té pensats els seus passos, però caldrà esperar a veure'ls". La cita, demà.