María Teresa Fernández de la Vega renuncia a la presidència del Consell d'Estat
Després de quatre anys deixa el càrrec, que per primera vegada havia exercit una dona
La presidenta del Consell d'Estat, María Teresa Fernández de la Vega, ha comunicat aquest dijous la seua renúncia al càrrec, que serà confirmarà el Consell de Ministres del pròxim dimarts dia 18 d'octubre, segons han informat fonts del màxim òrgan consultiu del Govern.
Les mateixes fonts expliquen que la renúncia es produeix després de complir el compromís adquirit per De la Vega amb Pedro Sánchez d'estar quatre anys al capdavant del Consell d'Estat i d'escometre una sèrie de reformes com la digitalització i la transparència de la institució.
La continuïtat o no de De la Vega com a membre permanent del citat Consell depén també del Govern que, si és així, haurà d'aprovar-ne el nomenament. L'Executiu també haurà d'aprovar la destitució de Victoria Camp, que ja va dimitir del seu lloc.
De la Vega va ser nomenada presidenta del Consell d’Estat per Pedro Sànchez en 2018, per a substituir en el càrrec el jurista i exministre d’Aznar, José Manuel Romay Beccaría, que va estar al capdavant del Consell entre 2012 i 2018.
La que va ser la primera vicepresidenta del govern espanyol sota el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, va trencar llavors un altre sostre de vidre, perquè es va convertir la primera dona a presidir el màxim òrgan consultiu del govern d’Espanya.
Més llegit
-
Dos alts càrrecs de la Generalitat van guardar una còpia de la telefonada de l'Aemet que es va difondre manipulada
-
Quatre membres d’una família, un periodista i una fotògrafa, entre les primeres víctimes identificades de la tragèdia ferroviària
-
Suspesa la circulació d'alta velocitat entre Madrid i Andalusia almenys durant este dilluns
-
La UE estudia aranzels de fins a 93.000 milions d’euros als EUA en resposta a les amenaces de Trump per Groenlàndia
-
Continua la recerca per mar i aire del veler amb un home desaparegut entre Gandia i Guardamar del Segura
-
Pérez Llorca es mostra disposat a dialogar sobre el finançament amb la condició que no hi haja "privilegis per a uns i càstigs per a altres"