L'Audiència rebutja el recurs d’Alfons Grau i confirma el seu processament en la causa del blanqueig de capital

La secció quarta de l'Audiència de València ha rebutjat aquest dimarts el recurs presentat per Alfonso Grau, exvicealcalde de València i qui fora en el seu moment mà dreta de Rita Barberá, on demanava no ser processat en la causa del blanqueig de capital a l'Ajuntament de València. 

Així, l’Audiència ha desestimat el seu recurs d'apel·lació i ha confirmat l'orde de processament de l'instructor, que li atribuïa un paper de "recaptador" de diners per al PP en les eleccions de 2007 i 2011.

La causa va rebre el seu nom d'una suposada operació de blanqueig atribuïda en els comicis de 2015 a 49 exedils i assessors de l'etapa de Barberá, un fet que es va considerar acreditat, però que després l'Audiència ha revocat per a la totalitat dels investigats, inclòs el partit, sobre els quals ha acordat en successives resolucions el sobreseïment provisional de les actuacions.

Per contra, el procés segueix avant per a Grau, a qui se li atribueixen delictes relatius en els comicis de 2007 i 2011 —ja que en 2015 havia dimitit pel cas Noos— de malversació, blanqueig i suborn impropi, aquest últim delicte ja prescrit.

Es dona la circumstància que Grau va abandonar la presó el dijous 11 de novembre, on estava des de maig amb relació a un altre cas, Assut, en què se l'investiga per un altre presumpte cobrament de comissions.

A més, també continua per a altres investigats, com l’exsecretària general del grup, Mari Carmen García Fuster, i per a l'expresident de la Fundació Valenciana de la Innovació i el Coneixement (Fivec), Juan Eduardo Santón. Encara s’ha de conéixer la decisió sobre José Salines, exresponsable de la Fundació València Convenction Bureau, a qui l'instructor també considerava cooperador en una malversació.