La justícia catalana aplica l'indult parcial a l'expresidenta del Parlament i li commuta la pena de presó

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha aplicat l'indult parcial acordat pel govern de Pedro Sánchez a l'expresidenta del Parlament català Laura Borràs, a qui li queda commutada la pena de quatre anys i sis mesos de presó per una altra de dos anys.

A finals de juliol, el Consell de Ministres va acordar concedir l'indult parcial a Borràs, pel qual se li commutava la pena de presó de quatre anys, sis mesos i un dia que se li va imposar pels delictes de prevaricació i falsedat documental, per una altra de dos anys.

La resta de la pena que li va ser imposada per estos delictes comesos quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes -ILC- (multa i inhabilitació de 13 anys) es mantenia.

El TSJC, en la seua interlocutòria, assenyala que l'indult "deixa latent i pendent de compliment" una pena de presó de dos anys i demana al Ministeri Fiscal i a la defensa que es pronuncien sobre "la procedència de la suspensió de l'execució de la pena privativa de llibertat pendent", sobre els terminis d'eixa suspensió i sobre les condicions que haja de complir Borràs, com per exemple eventuals "programes formatius en continguts relacionats amb els fins que han de guiar les actuacions de les administracions públiques".

Per això, el TSJC dona un termini de deu dies per a este tràmit d'audiència escrita, "a fi que el Fiscal i la defensa de la penada es pronuncien" sobre estes qüestions.

Adjudicació de contractes a dit

El març del 2023, el TSJC va condemnar Borràs per adjudicar contractes a dit en la Institució de les Lletres Catalanes, però va proposar el seu indult parcial perquè poguera evitar la presó.

El passat 28 de juliol, el govern va concedir l'indult parcial a Borràs en els termes plantejats pel mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la sentència del qual va afirmar que la pena de presó resultava "desproporcionada i excessiva".

Com a reacció al seu indult parcial, Borràs va destacar que, així, es dissipa la possibilitat d'entrar a la presó, encara que va advertir que "el malson no finalitzarà fins que un tribunal determine" que el procés judicial seguit en la seua causa ha sigut "una gran injustícia".

Borràs defensa que el seu cas és "lawfare"

Precisament hui, Borràs intervenia en el 30 Col·loqui Germanocatalà, a Bremen (Alemanya), amb una conferència sota el títol Lawfare i Judicialització del Conflicte Català: una Anomalia Europea, en què ha parlat sobre les condemnes als dirigents independentistes de l'1-O i sobre el seu propi cas.

En eixa conferència, l'expresidenta del Parlament ha defensat que la causa contra ella també va ser lawfaremalgrat no tindre a vore amb l'1-O, sinó amb la seua gestió al capdavant de la ILC d'una qüestió purament "administrativa". Per a Borràs, això va ser només una "excusa" trobada després d'una investigació "prospectiva".

L'ara directora acadèmica de la fundació de Junts ha recalcat que "no era una ciutadana anònima" quan va ser jutjada, sinó una líder independentista, i que, a pesar de l'indult sobre la pena de presó, el fet d'estar inhabilitada té com a efecte eliminar-la de la "competició política".