Inspectors d'Hisenda veuen impossible aplicar l'acord de finançament català i exigixen la dimissió de Montero

L'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE) ha assenyalat este dimecres que és "impossible" aplicar l'acord de finançament singular aconseguit entre l'executiu central i la Generalitat catalana; un pacte que, al seu parer, suposa el principi de la "desaparició de l'Estat" si s'estén a la resta de comunitats autònomes.

Així ho han manifestat en un informe presentat en l'Associació de la Premsa de Madrid, en què, a més, han tornat a exigir la dimissió de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Els inspectors han advertit també que este pacte implicaria la "desaparició" de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT), la qual quedaria "trossejada" i "repartida" entre totes les regions. "Això no té marxa arrere", ha advertit en roda de premsa el portaveu de l’IHE, José María Peláez, mentre que la presidenta de l'entitat, Ana de la Herrán, ha acusat el govern de Sánchez de "privilegiar" Catalunya respecte de la resta d'autonomies i de conduir el sistema tributari espanyol cap a una situació "insostenible".

Herrán també ha criticat la "redacció confusa" dels termes del pacte, així com el fet que s'haja dut a terme "sense tindre en compte l'opinió" de la resta de comunitats autònomes.

Trencament amb "principis bàsics" de la Hisenda espanyola

Sota el seu punt de vista, es trencarien els principis "bàsics" de la Hisenda espanyola, com ara que el sistema d'informació ha de ser únic, que ha d'existir una caixa única i que la gestió de les retencions s'ha de fer de forma "integrada", han explicat.

"Els contribuents es veurien perjudicats en els servicis que els presta actualment l’AEAT", han indicat des de l’Associació en l’informe, on també han manifestat que la resta de ciutadans de les comunitats autònomes disposarien de "menys ingressos" per a finançar els seus servicis públics.

En concret, la gestió del 100% de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) prevista per al 2026 resultaria "impossible", ja que no es podria conciliar la informació d'una base de dades nacional i una altra catalana. Amb això, la "rapidesa" a l'hora de realitzar les devolucions en les declaracions de la renda cauria de manera dràstica.

A més, de moment, l'Agència Tributària de Catalunya no disposa dels mitjans "humans, materials i tecnològics" necessaris per a gestionar este impost, almenys amb una previsió que comence el gener del 2026, han argumentat.

Més dificultats per a lluitar contra el frau fiscal

Tot i que els ponents han evitat donar xifres del que deixarien d'ingressar les arques públiques, sí que han exposat que, sobre la base de les últimes dades disponibles, que es remunten al 2022, els impostos catalans suposen el 19,35% del total nacional. Eixe any, l'Estat va recaptar 255.463 milions d'euros, dels quals 49.434 provenien de Catalunya.

Així, un finançament singular a Catalunya també ocasionaria "perjuís" en la lluita contra el frau fiscal, també per la disseminació de les dades en separar la Hisenda espanyola i la catalana.

"Una informació fraccionada en dos bases de dades no pot produir els resultats actuals en la lluita contra el frau", han incidit en el text alhora que han posat com a exemple la comprovació de les operacions relacionades amb criptomònades. El monitoratge de les operacions en este camp resultaria "impossible" d'ara en avant per a la Generalitat respecte dels ciutadans amb domicili a Catalunya, atés que la informació nacional i internacional amb la qual es realitzen estarien en la base de dades de l’Agència espanyola i la de les declaracions presentades pels catalans, en la base de dades de la Hisenda catalana.

Una cosa similar ocorreria en el control dels grans patrimonis, una tasca que fins ara es realitza de forma centralitzada per la Unitat Central del Control de Patrimonis Rellevants del Departament d'Inspecció.

En definitiva, el finançament singular català contribuiria a la "desaparició" de l’AEAT com a "òrgan vertebrador" de les polítiques socials de l'Estat, ja que en cas d'un fraccionament, no es disposaria de la informació necessària per a efectuar el pagament de prestacions com les deduccions de l'IRPF, les ajudes a mares treballadores o les destinades a les famílies nombroses.