El govern espanyol aprova la reforma per a blindar l'avortament en la Constitució

El govern espanyol ha donat este dimarts llum verda a la reforma constitucional que blinda el dret a l'avortament en la sanitat pública després de rebre l'aval del Consell d'Estat. El Consell de Ministres ha aprovat el text, que canvia l'article 43 de la Constitució per a afegir una obligació a tots els poders públics perquè garantisquen la interrupció voluntària de l'embaràs a Espanya en condicions d'igualtat efectiva per a totes les dones, arreplegada en la llei del 2010 i ratificada el 2023 per una sentència del Tribunal Constitucional.

L'executiu de coalició PSOE-Sumar impulsa esta modificació legal que considera clau, perquè pensa que una hipotètica arribada del PP i Vox al poder podia fer perillar la prestació igualitària d'este dret. La reforma necessita una majoria àmplia al Congrés i al Senat per a poder tirar avant —tres quints— i previsiblement els d'Alberto Núñez Feijóo no li donaran suport.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ha assenyalat que l'objectiu és "protegir" el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs en la sanitat pública i "reforçar l'obligació de garantir l'exercici en condicions sanitàries apropiades en tot el territori nacional". Ha dit així que s'avança en el reconeixement social i jurídic del dret a l'autodeterminació de les dones i a la necessària protecció enfront de les dinàmiques regressives que s'intenten fer lloc, en al·lusió vetlada a l'extrema dreta.

Ha sigut la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, qui ha defensat en la roda de premsa la necessitat del text normatiu, que ara comença el tràmit parlamentari. "Incorporem en l'article 43 un nou paràgraf que ha validat el Consell d'Estat, que considera que la proposta que es fa, amb algunes modificacions que per descomptat hem acollit, és completament constitucional", ha assegurat la ministra.

El projecte incorpora les millores fetes pel màxim òrgan consultiu de l'Estat i afig un apartat 4 a l'article 43 de la Constitució amb el següent tenor literal: "Els poders públics garantiran l'exercici del dret de les dones a la interrupció voluntària de l'embaràs en condicions d'igualtat real i efectiva amb les prestacions i els servicis que siguen necessaris per a este exercici".

"Blindem el dret de les dones a interrompre voluntàriament l'embaràs en la dimensió prestacional perquè és la dimensió prestacional del dret en la sanitat pública, en la cartera bàsica de servicis de la sanitat pública, és el que està en risc", ha argumentat Redondo. En esta línia, ha explicat que "no està en risc la dimensió de llibertat d'este dret" perquè el Tribunal Constitucional "deixa clar" que la dimensió individual de les dones "està connectada íntimament amb la dignitat de la persona humana, amb el lliure desenvolupament de la personalitat".

El Consell d'Estat va avalar en febrer l'avantprojecte de reforma constitucional del govern espanyol per a incorporar de manera expressa el dret de les dones a l'avortament, però va assenyalar en el dictamen que veia "oportunitat política" a fer-ho per l'article 43. L'ens assessor qüestionava, en este sentit, que l'elecció de l'article 43 per a protegir l'exercici del dret poguera estar vinculada al fet que el procediment de reforma previst en l'article 167 de la Constitució, que no exigix la dissolució de les Corts Generals, era més simple, a diferència de l'article 168 aplicable als drets fonamentals. De la mateixa manera, advertia que el procediment de reforma "ha de ser la conseqüència" del contingut triat i no "la causa", qualificant eixes consideracions com a "oportunitat política".

A partir d'este moment, la reforma governamental per a protegir la prestació pública de l'avortament seguirà les vies establides, d'acord amb el procediment previst en l'article 167 de la Constitució, i requerirà l'aprovació per majoria qualificada de tres quints tant al Congrés com al Senat. En cas de desacord, seria necessària la creació d'una comissió mixta Congrés-Senat que proposaria un segon text, que es tornaria a sotmetre a votació. Si no aconseguira, el text podria aprovar-se, per majoria de dos terços dels vots al Congrés i majoria absoluta al Senat.