Feijóo exigix convocar la comissió de secrets oficials al Congrés perquè el CNI aclarisca les "versions" del govern espanyol amb Ceuta

Les diferències de relat manifestades en públic per la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, sobre la informació d'intel·ligència que tenia el govern espanyol la vespra de l'arribada massiva de migrants a Ceuta el passat 30 de juliol ha dut al Partit Popular a demanar més explicacions a l'executiu espanyol. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha exigit este dimecres al Congrés convocar la comissió de secrets oficials, en què els diputats i diputades exercixen el control parlamentari del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i de l'ús dels fons reservats, per a aclarir "desgavell de versions" que atribuïxen a Robles i Marlaska en la crisi migratòria a la ciutat autònoma.

Per a Feijóo, la contradicció en l'executiu estatal "fa imprescindible la convocatòria immediata de la comissió de secrets oficials". "La vam sol·licitar el passat 5 d'agost i, a hores d'ara, ja no admet més demora", ha escrit en un missatge en X.

La controvèrsia va iniciar-se arran de la compareixença parlamentària a la cambra baixa este dimarts de la ministra de Defensa. Robles va afirmar que els servicis militars d'informació, incloent-hi els agents secrets del CNI, van fer el treball "exigible" en els dies previs a l'entrada irregular a Ceuta de vora 80.000 migrants —segons càlculs del govern mateix— i van informar-ne les forces de seguretat i la delegació del govern. Tot i això, no va voler donar més detalls al·legant que el deure de secret és "una llosa".

Minuts després li van preguntar a Marlaska per l'assumpte. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, va assegurar que "no va haver-hi cap informe" que anticipara una entrada "sense precedents" de migrants com la que va registrar-se a Ceuta el passat 30 de juliol. "Si hi haguera una previsió d'alguna cosa semblant al que va passar el 2021, algú creu que no s'hauria elevat a les més altes instàncies per a prendre mesures extraordinàries?", va plantejar.

En este context, Feijóo ha retret a l'executiu que "algú mentix" amb la gestió de la crisi a la ciutat autònoma i tant Robles com Marlaska no han complit "amb la seua responsabilitat". "Els de Ceuta, com la resta d'espanyols, es mereixen un govern que respecte i defense la dignitat de la nació", ha defensat.

En la mateixa xarxa social, Feijóo també ha fet referència al comunicat de la delegació del govern de Ceuta, en el qual va assenyalar que no va rebre "cap informe" advertint de l'entrada massiva de migrants que va ocórrer el 30 de juliol, però sí que es "van transmetre" durant la resta del mes l'"augment d'entrades via marítima, comunicats a través dels canals corresponents". "No obstant això, cap d'eixos reports permetia preveure que tindria lloc l'ocorregut el dia 30, tal com també ha reiterat el ministre de l'Interior", emfatitzava la representació governamental a la ciutat autònoma.

Davant d'això, el cap de l'oposició ha lamentat que el govern espanyol haja promés ara "un comandament únic" a Ceuta i s'haja desencadenat "una guerra interna" perquè "queda clar que ningú vol respondre pel que han fet, o millor dit, pel que no han fet". "Campe qui puga?", ha resolt el líder del PP la publicació en xarxes socials.

Comandament únic fins al 31 de desembre

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha confirmat que el comandament únic sobre Ceuta s'estendrà fins al 31 de desembre del 2026 "per considerar-se un termini raonable per a la consecució dels objectius descrits", si bé s'arreplega a més "mecanismes" per a la "pròrroga" o la "finalització anticipada", en funció "de l'evolució dels esdeveniments". Una atribució que correspon, segons la llei, al president espanyol, Pedro Sánchez.

El reial decret, aprovat este dimarts en Consell de Ministres, també apunta que la "situació d'interés per a la Seguretat Nacional", derivada de la crisi per l'entrada massiva de 80.000 migrants des del Marroc, "s'estén al territori de la ciutat de Ceuta, com també la seua frontera terrestre, els llocs fronterers, les costes, els ports i les aigües adjacents en les quals Espanya exercisca sobirania, jurisdicció o competències".