Europa veu "obsoleta" la protecció legal a Espanya davant l'espionatge i apunta l'opacitat del CNI

La comissió d'investigació del Parlament Europeu sobre l'ús de Pegasus i altres programaris espia ha assenyalat "llacunes" al marc legal d'Espanya per a autoritzar el seguiment de persones. Indica que la protecció legal és "obsoleta", al temps que ha apuntat que els servies d'intel·ligència espanyola treballa amb poca transparència.

Així ho ha assenyalat l'esborrany de l'informe de la comissió d'investigació elaborat per la liberal neerlandesa Sophie In't Veld, centrat en l'ús de Pegasus a Polònia, Espanya, Hongria, Grècia i Xipre, entre altres estats membres.

El text serà objecte d'esmenes abans que la versió final siga votada al març en la mateixa comissió i el ple de l'Eurocambra.

L'informe preliminar confirma l'espionatge de 65 independentistes catalans que va destapar el centre Citizen Lab en un informe a l'abril.

La majoria van ser infectats amb Pegasus i estableix que en el cas espanyol hi ha llacunes en l'ordenament jurídic quant a la protecció legal per a dur a terme aquestes activitats.

D'aquesta manera, assenyala que malgrat que el marc legal espanyol sembla donar una "consideració significativa" al permís judicial per a iniciar les labors de seguiment d'una persona, "en tot cas sembla que hi ha una gran llacuna relativa a la naturalesa retroactiva del ciberespionatge".

Malgrat que l'informe no assenyala l'autoria de l'espionatge en el cas dels dirigents catalans, centra gran part de les conclusions en el paper del CNI, al qual acusa d'"haver estat embolicat en diversos escàndols relacionats amb la vigilància" i d'actuar amb "opacitat".