Sempre al costat dels regants

Hui és el Dia Mundial de l’Aigua. I el lema triat per a enguany, “On fluïx l’aigua, creix la igualtat”, és paradigma d’una societat justa en què els recursos es repartixen amb criteris d’equitat i objectivitat. I de tots ells, l’aigua és un dels més importants. Per això, en este Dia Mundial de l’Aigua, cal prendre partit: a favor o en contra de qui més sap i estima l’aigua, els regants.

La gestió de l’aigua ha de ser un assumpte de rigor tècnic, fonamentat en dades i necessitats reals. En canvi, en els últims anys, el govern presidit per Pedro Sánchez ha pres decisions que afecten milers d’agricultors amb arguments sectaris i ideològics sense el més mínim rigor científic ni moral.

El cas més evident és el transvasament Tajo-Segura, que ha patit, des de juny del 2018, un total de 32 retallades d’hectòmetres cúbics per raons arbitràries i ideològiques: reduccions successives i injustificades que encarixen l’aigua, danyen la competitivitat agrícola i posen en perill el futur de 100.000 famílies senceres el manteniment de les quals depén del transvasament.

I el que és pitjor, a partir del 2027, s’augmenten els cabals ecològics del Tajo de manera que es reduirà en 105 hectòmetres cúbics anuals la transferència, a pesar que cada hectòmetre cúbic que es reduïx del transvasament suposa una pèrdua de deu milions d’euros de valor afegit brut.

I tan roín és el que es retalla com el que es pretén finançar. Mentre es frena a Espanya la interconnexió de conques o la reutilització de l’aigua, el govern central anuncia que ajudarà el Marroc a modernitzar les seues dessalinitzadores, transvasaments i sistemes de reutilització: exactament tot allò que ací no val o no es fa s’impulsa per a un competidor directe.

Damunt, la modernització dels regs marroquins es finançarà amb diners espanyols també pagats pels regants amb els seus impostos. És a dir, se subvencionaran els competidors directes del nostre camp mentre els nostres regants han de continuar treballant amb més regulació per part de la Unió Europea i més incertesa.

La injustícia arriba a la màxima expressió a Alacant. En esta província tenim actuacions declarades d’interés general de l’Estat paralitzades pel govern. L’exemple més sagnant és el del Vessament Zero a la badia d’Alacant, un projecte essencial per a la millora ambiental —la qual cosa afavorix el turisme— i que, al mateix temps, augmentaria la disponibilitat d’aigua depurada per als regants del Baix Vinalopó.

Mentre la Generalitat i l’Ajuntament d’Alacant han complit amb la seua part —preveient una inversió aproximada de 25 milions d’euros—, el govern de Pedro Sánchez, com que no complix amb la seua, ens ha fet perdre més de 140 milions d’euros de fons Next Generation de la Unió Europea que podien haver servit per a executar tot el projecte, valorat en més de 350 milions. Un greuge més contra els interessos de la Comunitat Valenciana que, com a president de la Generalitat, he de denunciar.

Davant d’este escenari, la Generalitat ha fet el que li correspon fer. En el posttransvasament Xúquer-Vinalopó, totes les infraestructures previstes en el marge dret estan finalitzades i la fase II del marge esquerre es completarà este estiu. A més, s’han redactat els projectes per a ampliar la conducció entre Villena i la bassa el Toscar, així com la remodelació de l’embassament del mateix nom.

I ací també, el govern continua sense fer la seua part en projectes vitals com l’embassament de San Diego. Un embassament que, segons va expressar el govern en una resposta parlamentària de gener del 2024, no necessita una reparació urgent a pesar que posa en risc la viabilitat del transvasament Xúquer-Vinalopó. De la mateixa manera, tampoc s’han instal·lat les plaques fotovoltaiques que abaratirien la factura energètica que han d’assumir els regants.

Per contra, la Generalitat sí que avança en projectes estratègics com l’EDAR d’Algorós d’Elx —amb una inversió de 82 milions d’euros—, la nova dessalinitzadora a Benidorm, les infraestructures de depuració a Torrevieja i Orihuela Costa i actuacions de prevenció d’inundacions al Baix Segura.

Per tot això, les reclamacions dels regants —que assumix la Generalitat— són tan sensates com evidents. Necessitem un Pla Nacional de l’Aigua que articule una xarxa solidària de conques; també necessitem l’execució immediata de les obres declarades d’interés general a Alacant, així com una clàusula de prioritat nacional en inversions hídriques i la constitució d’una taula tècnica estatal —amb participació de comunitats autònomes i regants— que trace un full de ruta realista per al període 2026-2030.

La Comunitat Valenciana està fent el correcte. Només nosaltres reutilitzem per a reg més del 40% de l’aigua residual de tot Espanya i el 74% de la nostra superfície de regadiu està modernitzada amb tècniques de màxima eficiència hídrica i energètica. És un assoliment col·lectiu que reflectix una cultura de l’aigua que no improvisa: es planifica, s’innova i s’executa.

Enguany, a més, la Conselleria d’Agricultura llança una nova convocatòria d’ajudes per a millorar instal·lacions de reg i eficiència energètica, mobilitzant més de vint milions en inversions destinades a comunitats de regants. D’esta manera, s’aconseguirà que al final de la legislatura s’hagen modernitzat 10.000 hectàrees addicionals.

Però cap política hídrica és possible sense els seus protagonistes: els regants. Els assoliments no són de l’administració: són seus. Són ells els qui mantenen l’agricultura menys subvencionada d’Europa i més rendible. Són ells els qui han demostrat que l’aigua, quan fluïx, quan es gestiona amb intel·ligència i responsabilitat, multiplica oportunitats i fa créixer la igualtat, la prosperitat i el futur.

I per això estarem, sempre, al costat dels regants. És de justícia.