Les claus de la investigació judicial sobre les ajudes al germà de Ximo Puig
La causa contra Francis Puig, iniciada el 2019 per una querella del PP, investiga possibles irregularitats en subvencions al valencià entre 2015 i 2018
La investigació judicial sobre les ajudes públiques al foment del valencià en empreses de comunicació de la Comunitat Valenciana, en la qual està implicat Francis Puig, germà de l’expresident de la Generalitat Ximo Puig, arriba a una nova fase després que l’Audiència de València haja rebutjat els recursos contra el processament.
La causa analitza possibles irregularitats en subvencions concedides entre 2015 i 2018 per diferents administracions a diverses empreses vinculades a Francis Puig i al seu entorn. En estos anys, el cap del Consell era el seu germà, el socialista Ximo Puig, que presidia el conegut com a govern del Botànic.
Origen: una querella del PP el 2019
El cas té l’origen en una querella presentada pel Partit Popular en març de 2019 contra l’aleshores director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, i contra Francis Puig, per presumptes delictes de prevaricació, malversació i frau en subvencions.
La denúncia se centrava en ajudes concedides els anys 2015 i 2016 a empreses com Comunicació dels Ports i Mas Mut Produccions. Posteriorment, es va ampliar a altres societats com Canal Maestrat o Kriol, així com a noves línies d’ajudes i possibles irregularitats, com factures duplicades o subvencions sol·licitades en diferents administracions per als mateixos conceptes.
Què s'ha investigat?
La investigació ha analitzat si les empreses implicades van obtindre ajudes de manera indeguda mitjançant pràctiques com la justificació de despeses amb factures duplicades, sense acreditar el pagament o que no es corresponien amb l’activitat subvencionada.
Un informe de la Guàrdia Civil va apuntar a possibles irregularitats en la documentació aportada, mentre que la Fiscalia va atribuir a Francis Puig i al seu soci delictes d’estafa i falsedat documental, però va descartar el de frau en subvencions per no superar el llindar penal establit en aquell moment.
Processament i obertura de juí oral
El jutjat d’instrucció número 4 de València, que va assumir la causa, va dictar en gener de 2025 una interlocutòria de processament contra Francis Puig i el seu soci per presumptes delictes d’estafa i falsedat documental.
Segons la resolució, hi ha indicis de l’ús de factures falses, societats instrumentals o activitats no vinculades a les ajudes per a obtindre-les. La quantitat presumptament percebuda de manera irregular se situaria al voltant dels 67.500 euros.
Posteriorment, la Fiscalia va sol·licitar penes de quatre anys i deu mesos de presó per a Francis Puig i de tres anys per al seu soci, i el jutjat va decretar l’obertura de juí oral amb fiances de 147.000 i 99.600 euros, respectivament.
En abril de 2026, l’Audiència de València ha confirmat el processament en rebutjar els recursos presentats pels investigats, de manera que el procediment judicial continua el seu curs.
Més llegit
-
Un tauró ferix greument un jove d’Alacant en una lluna de mel a les Maldives
-
L'Agència Tributària activa les deduccions valencianes en Renda Web per a les declaracions del 2025
-
Un estudi desaconsella exposar els nounats al sol darrere de les finestres per a previndre la icterícia
-
Vora 330.000 alacantins reviuen la tradició de la Santa Faç
-
Jean-Michel Jarre, primer artista que trasllada el concert previst a la Ciutat de les Ciències després de la sentència
-
Educació diu que “hui dia” no pot apujar el salari docent i els sindicats amenacen amb una vaga indefinida