La Casa Blanca insisteix: Espanya ha d'invertir el 5% del PIB en defensa perquè Trump "vol" i i és un llindar "just"

La Casa Blanca ha insistit que tots els països de l'OTAN, inclosa Espanya, han de destinar un 5% del PIB en defensa, després que el president del govern, Pedro Sánchez, comunicara al secretari general de l'aliança, Mark Rutte, el rebuig a incrementar la despesa fins a este llindar.

L'estat espanyol ha ajustat els comptes enguany per a complir amb el compromís d'invertir el 2% del PIB, adquirit per l'executiu de Mariano Rajoy el 2014. Els tres punts que reclama ara ampliar l'OTAN suposaria dedicar en defensa més diners que tota la inversió en la cartera d'Educació.

"No he vist els comentaris d'Espanya. M'asseguraré que el president (Donald Trump) els veja, i puc assegurar-los que vol que tots els països europeus paguen la seua part justa i aconseguisquen el llindar del 5 %", ha afirmat la secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt. També ha defés que el 5% és "just", donada la inversió dels contribuents estatunidencs "per a donar suport als interessos mutus i la nostra defensa garantida".

Un gasto "irracional" que posa en risc l'estat del benestar

Sánchez ha comunicat per carta al secretari general de l'OTAN el rebuig a comprometre's amb un nou augment de gasto en defensa i va qualificar "d'irracional i contraproduent" per al país la proposta d'arribar al 5%.

El cap de l'executiu espanyol proposa a Rutte que s'oferisca una fórmula més "flexible" en la declaració que s'aprovarà de la cimera de l'OTAN la setmana que ve, a fi que l'objectiu del 5% es plantege com a opcional, o fins i tot que s'excloga Espanya de l'aplicació.

Adverteix, a més, que esta reserva del PIB per a la cartera de Defensa resulta incompatible amb l'estat del benestar i la "visió del món" d'Espanya. En este sentit, reivindica el legítim dret de cada govern a fer o no "sacrificis", com elevar els impostos o retallar servicis públics i prestacions socials, per a l'ajust.

En l'esborrany remés per Rutte als membres de l'OTAN, s'estableix un nou compromís d'inversió del 3,5% del PIB anual a qüestions estrictament militars i un altre 1,5% a despeses indirectes relacionades amb defensa, per exemple la protecció d'infraestructures estratègiques, el desenvolupament de la defensa civil o la indústria armamentística. L'horitzó temporal per a aconseguir estes metes, inicialment fixat per al 2032, s'ha ajornat finalment al 2035, d'ací a una dècada.