Anticorrupció demana 12 anys de presó a Carlos Fabra i 4 a Fernando Roig per insolvència i suborn

La Fiscalia Anticorrupció demana dotze anys de presó per a l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, set a la seua dona, María Amparo Fernández, i quatre al president de Pamesa Cerámica, Fernando Roig, per haver ocultat presumptament patrimoni a la justícia i a l'administració tributària. Aquesta causa es dirigeix des del jutjat d'instrucció número 4 de Castelló, que el passat abril va obrir un procediment abreujat contra Fabra en entendre que hi havia indicis que va ocultar patrimoni a la justícia i a l'administració tributària. En la causa també s'investiga la dona de Fabra, dos fills, un gendre i cinc empresaris. Entre ells està Fernando Roig i el seu fill Fernando Roig Nogueroles. Roig ja va haver de declarar al jutjat el passat mes de desembre per la concessió de dos préstecs d'1,4 milions i 300.000 euros a l'exlíder del PP a Castelló. 

La petició de dotze anys de presó que demana Anticorrupció a Fabra està basada en els suposats delictes d'insolvència punible i frustració de condemna, blanqueig de capitals i suborn. El fiscal també sol·licita fins a tres anys d'inhabilitació per a càrrec públic per a l'expresident de la Diputació de Castelló. En el cas de Roig, la Fiscalia demana un total de quatre anys i set mesos per un suposat delicte de cooperació necessària en la insolvència i nou mesos per suborn. A la dona de Fabra, el fiscal li demana set anys per insolvència punible i blanqueig.

El jutge de la causa considera que l'expresident de la Diputació de Castelló i la seua dona “van ordir i portaren a la pràctica un pla per a ocultar la major part dels seus ingressos i béns patrimonials”. Pretenien així evitar un eventual embargament judicial pels quasi 920.000 euros que el polític encara deu a l'Agència Tributària a conseqüència d'una condemna per delictes fiscals. En l'execució d'aquest pla, la parella hauria comptat des del principi “amb l'auxili” dels seus fills, Borja i Claudia, i del marit d'ella, Fernando. 

La “situació d'aparent penúria econòmica” que exhibia Fabra, segons el jutge, no concorda amb el fet d'haver rebut entre els anys 2007 i 2017 abonaments en efectiu en comptes titulats al seu nom per import de quasi 2,7 milions d'euros. També es contradiu amb el fet d'“haver mantingut una intensa activitat bancària organitzada per ell, amb uns abonaments bancaris bruts en conjunt superiors als 26 milions d'euros a través de diverses operatives continuades en el temps, no aplicats finalment a satisfer el deute pendent amb l'administració”.