Una quarantena de països subscriuen el registre de danys causats per la guerra a Ucraïna

Representants de 43 països han signat en la cimera del Consell d'Europa (CdE) un acord mitjançant el qual es crea un registre dels danys i perjudicis causats arran de la intervenció militar russa a Ucraïna. La cita, celebrada aquest dimecres a Reykjavík, ha reunit a la capital islandesa els caps d'Estat i de govern dels 46 membres que integren l'organisme.

Espanya, representada en la cimera pel ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, està entre la quarantena de països que han donat suport a la iniciativa. Aquest acord pretén ser un primer pas per a avançar en l'exigència de responsabilitats per la guerra a l'est d'Europa. Tre països més—Andorra, Bulgària i Suïssa— no han subscrit el pacte, però han mostrat intenció de fer-ho. La Unió Europea (UE), que ha proporcionat una contribució "substancial" dels costos inicials, i els Estats Units, el Japó i el Canadà —que tenen estatus de països observadors— també han signat el registre.

La secretària general del Consell, Marija Pejcinovic Buric, ha qualificat en un comunicat d'"històrica" la creació del registre, que contempla una base de dades per a recaptar proves de pèrdues o danys infligits a Ucraïna i la població del país. La responsable ha assenyalat que fer costat a les víctimes perquè anoten les pèrdues que han patit serà "vital" per a qualsevol hipotètic mecanisme de compensació i és una de les primeres decisions legalment vinculants "perquè Rússia rendisca comptes pels seus actes". I en declaracions prèvies a la sessió del CdE, Buric s'ha referit a l'ampli suport aconseguit com un "èxit". A més, s'ha mostrat esperançada que els països que no han signat el registre, entre els quals figura Hongria, s'unisquen en el futur.

El CdE ressalta que aquest és només el "primer pas" cap a l'establiment d'un mecanisme compensatori que "assegurarà que Rússia pague la reparació integral a Ucraïna d'acord amb les lleis internacionals, inclús mitjançant els actius col·locats a l'estranger".

El registre —que tindrà seu a la ciutat holandesa de la Haia i una oficina satèl·lit a Ucraïna— s'estableix per un període inicial de tres anys i servirà per a guardar evidències de "danys, pèrdues i perjudicis causats per l'agressió russa contra Ucraïna".

El primer ministre ucraïnés, Denís Xmihal, s'ha mostrat "agraït" per la iniciativa i l'"alt nivell" de suport, i ha convidat països de tot el món a unir-s'hi.

La cimera de Reykjavík, la quarta en els 73 anys d'història del CdE i la primera des de la de Varsòvia en 2005, es va convocar a finals de 2022 a partir d'un informe elaborat per un grup de reflexió d'alt nivell amb recomanacions per a afrontar els reptes de la guerra a Ucraïna. L'organisme ha condemnat des del principi la intervenció russa a Ucraïna, que va començar el febrer de 2022 i que defineix com "una agressió injustificada i no provocada". Rússia, de fet, va quedar exclosa del grup el mes següent.