La UE demana una "moratòria" dels atacs a instal·lacions energètiques i respecte al dret internacional

El Consell Europeu celebrat este dijous, amb participació dels líders dels Vint-i-set països membres, ha acabat amb relatiu consens quant a la postura de la Unió Europea (UE) davant de la guerra al Pròxim Orient. En l'escrit de conclusions de la cimera reclamen una desescalada i insten "totes les parts" a complir amb el dret internacional perquè cessen les hostilitats a la regió. En este context, el bloc europeu ha sol·licitat una "moratòria dels atacs contra les instal·lacions energètiques i d'aigua" del golf Pèrsic.

Els mandataris també fan una crida a la "màxima contenció" i advoquen per "la protecció de la població civil i la infraestructura civil". Subratllen, a més, que el conflicte "amenaça la seguretat regional i global". El text fa una condemna "enèrgica" als atacs perpetrats per l'Iran i els seus "socis" i els exigix que cessen immediatament i respecten "la sobirania i integritat territorial dels països de la regió", però no esmenta directament els Estats Units ni Israel, els que començaren els bombardejos el passat 28 de febrer. Subratllen, així mateix, el "suport ferm i inequívoc" a Xipre mitjançant l'enviament d'actius militars a la Mediterrània oriental.

En la reunió, que ha tingut lloc a Brussel·les i que inicialment estaria centrada en com millorar la competitivitat de la UE, els vint-i-set caps d'estat i de govern s'han vist obligats a canviar el xip a "mode crisi" per a discutir la resposta comuna davant dels esdeveniments a l'Orient Mitjà i decidir si atendre o no les peticions d'ajuda militar del president estatunidenc, Donald Trump, per a escortar vaixells a l'estret d'Ormuz.

El missatge de la UE, prou unificat, trasllada una aposta per la via diplomàtica per a resoldre el conflicte i rebutja, de moment, l'enviament de mitjans als Estats Units a l'enclavament estratègic per on passa el 20% del petroli que es consumix en el món. Sí que accepten reforçar les operacions marítimes europees Aspides i Atalanta amb més actius, però dins dels actuals mandats a la mar Roja i l'Índic occidental, sense que això implique, per tant, expandir l'àrea d'acció al golf Pèrsic, on està el pas marítim d'Ormuz. Sobre este punt, han recordat la necessitat de salvaguardar l'espai aeri regional i garantir la seguretat marítima i el respecte a la llibertat de navegació i han condemnat "qualsevol acte que amenaça la navegació o impedix que els vaixells entren i isquen de l'estret d'Ormuz".

Després d'unes setmanes que evidenciaren diferències dins de la UE davant del conflicte desencadenat pels Estats Units i Israel, els missatges que s'han enviat hui se situen més a prop del "no a la guerra" enarborat pel president espanyol, Pedro Sánchez, que de les postures més tèbies manifestades per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, o pel canceller alemany, Friedrich Merz. L'alta representant de la UE per a Afers Estrangers i Seguretat, Kaja Kallas, havia instat abans d'entrar a la cita que calia "trobar una eixida" que evite una espiral bel·licista major. També ha confirmat que manté contactes diplomàtics amb l'Iran i altres països de la regió per a buscar "diferents solucions".

Sense suport militar als Estats Units

Els líders de països com França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia o els Països Baixos també han expressat de manera individual l'oposició que els respectius ministres d'Afers Estrangers ja van mostrar dilluns a enviar actius militars a Ormuz, i han manifestat descontentament pel fet que Trump no els consultara abans de llançar l'operació que ha batejat com a "Fúria èpica" contra l'Iran, així com per l'aparent falta d'una estratègia clara darrere d'esta.

Sánchez, un dels primers líders europeus a condemnar obertament l'ofensiva de Washington i Tel-Aviv contra Teheran, ha reiterat de nou que es tracta d'una guerra "il·legal" que, a més de costar pèrdua de vides humanes, afecta l'economia i els ciutadans ja comencen a patir-ne els efectes. El dirigent espanyol ha exigit a la UE que defenga els seus valors i els seus principis, recollits en els tractats fundacionals, i defense l'ordre internacional fonamentat en regles, en compte de "la llei del més fort".

Mesures d'emergència

Finalment, els líders de la UE han instat la Comissió Europea a presentar al més prompte possible bateries de mesures per a alleugerir l'impacte de l'espiral inflacionista que afecta els preus del petroli i del gas, disparats des de l'inici de la guerra en Orient Mitjà, i per a abaratir les factures d'electricitat que paga la indústria comunitària. En concret, urgixen la institució que lidera Von der Leyen a "presentar sense demores" una bateria de mesures "selectives" i "temporals" per a "abordar els recents repunts" en els preus dels combustibles fòssils, que arribaren a 107 euros en el cas del barril de Brent i a 61 euros per megawatt/hora (MWh) en finalitzar la cimera.