La UE arriba a un acord a Granada sobre mesures de solidaritat i asil dels migrants

Els països de la Unió Europea (UE) han aconseguit aquest dimecres acordar la posició sobre el reglament de crisi, l'última peça del pacte europeu de migració i asil que els estats membres estaven pendents de tancar. D’aquesta manera, entren en la recta final de les negociacions sobre la reforma migratòria. Espanya, que presideix aquest semestre el Consell de la UE, ha inclòs aquest assumpte en una reunió dels ambaixadors permanents de la UE (Coreper) en què s’ha arribat a l’acord.

El reglament sobre situacions de crisis inclou la instrumentalització de la migració i la força major en l'àmbit de la migració i l'asil. La nova llei estableix el marc que permetrà als estats membres abordar situacions de crisis ajustant unes certes normes, per exemple en el registre de les sol·licituds d'asil o el procediment d'asil a la frontera.

La setmana passada el Consell de Ministres de l'Interior europeus va quedar a molt poc de segellar ja un acord, però Itàlia va demanar més temps per a examinar amb deteniment la proposta. Els països afectats per l'arribada de fluxos massius o altres situacions de crisis podran sol·licitar mesures de solidaritat i suport a la UE i els estats membres i aplicar normes específiques relatives a l'asil i al procediment de retorn.

Per exemple, el Consell ha acordat que el registre de les peticions de protecció internacional puga completar-se, a tot tardar, quatre setmanes després de la sol·licitud per a alleujar la càrrega per a les administracions nacionals.

Els països podran demanar la reubicació de sol·licitants d'asil 

El reglament estableix així mateix de quina manera es plasmarà la solidaritat amb els països que afronten una situació de crisi. Així, l'Estat afectat podrà sol·licitar contribucions solidàries d'altres països de la UE; per exemple, la reubicació de sol·licitants d'asil o beneficiaris de protecció internacional.

En aquest cas, el país que el secunda assumiria la responsabilitat d'examinar les sol·licituds d'asil amb vista a alleujar el que es troba en una situació de crisi. Els països també podran ser solidaris a través de les contribucions financeres o amb altres mesures de solidaritat alternatives.

Ara que tant el Consell (països) com el Parlament Europeu tenen fixades les posicions sobre totes les normes que componen el paquet migratori, totes dues institucions poden negociar entre elles per a acabar de tancar la reforma.

Marlaska: “Hem fet un gran pas avant en una qüestió crítica”

"Hui hem fet un gran pas avant en una qüestió crítica per al futur de la UE. Amb l'acord estem ara en una millor posició per a aconseguir un acord sobretot el pacte d'asil i migració amb el Parlament Europeu abans que finalitze el semestre", ha dit el ministre espanyol de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, en un comunicat.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha subratllat en el seu compte oficial en X que aquest acord polític entre els Vint-i-set suposa "un vertader punt d'inflexió" que permet avançar "en les negociacions finals entre l'Eurocambra i el Consell".

Més cautelosa en la reacció ha sigut Amnistia Internacional, que ha dit en un comunicat que l'acord "corre el risc de deixar a persones encallades, detingudes o indigents al llarg de les fronteres d'Europa" i que "no farà res per a millorar la protecció dels sol·licitants d'asil a la UE". La mateixa organització ha demanat que "la pressa per arribar a un acord no porte al fet que els drets humans queden de costat en el procés" i confia que es garantisquen els drets fonamentals.