Saviano Abreu (ONU): “El suport humanitari és tant o més necessari que l’ajuda militar a Ucraïna”

El 24 de febrer del 2022 el govern rus va llançar la primera ofensiva a terres ucraïneses per terra, mar i aire, iniciant una guerra al continent europeu d'unes conseqüències imprevisibles. Un any després, el conflicte bèl·lic no mostra signes d’alentiment i es confirmen els pitjors dels escenaris. El balanç humanitari es xifra, segons dades de l’Oficina de les Nacions Unides per als Drets Humans, en 8.000 civils morts, més de 13.000 ferits, huit milions de persones exiliades del país i altres sis milions de desplaçats interns. 

Per tal de fer balanç d’aquesta crisi humanitària, À Punt Notícies ha entrevistat el coordinador de les Nacions Unides a Ucraïna, Saviano Abreu, que ha remarcat que la població ucraïnesa fa vora deu anys que pateix “els horrors de la guerra”, que s’han intensificat exponencialment en l’últim any. Apunta que el febrer del 2022, abans de la invasió russa, tres milions de persones necessitaven ajuda humanitària, una xifra que s’ha multiplicat per sis hui dia. 

Saviano ha reconegut que “la guerra està molt lluny d’acabar” i que les conseqüències que això té per a la població són devastadores. Davant d'aquest escenari desolador, ha remarcat la tasca que fan les ONG per a traslladar l’ajuda humanitària a les persones que més ho necessiten: “Ens encarreguem de portar aigua, menjar, medicines on els centres hospitalaris han sigut bombardejats i mantindre l’educació dels més menuts on també han bombardejat les escoles”, detalla. 

“No hi ha una sola persona Ucraïna que no tinga problemes de salut mental per la guerra”

Sobre la importància que té que els organismes internacionals mantinguen l'ajuda econòmica, el coordinador de l’ONU ho té clar: “L’ajuda militar és necessària i jo no ho negaré, però el suport humanitari és tant o més necessari que l’ajuda militar a Ucraïna perquè la gent que realment està patint els horrors de la guerra, que puga tindre el mínim per a sobreviure a aquesta situació tan trista”.

Aquesta ajuda humanitària, segons Saviano, és més urgent al sud i a l’est del país, especialment a les zones sota domini rus, on la població té un accés molt limitat a l'alimentació i a l'assistència sanitària. Una situació que s’ha agreujat des de l’octubre, amb els atacs a les infraestructures energètiques i que no permeten ni garantir les condicions mínimes perquè la gent puga viure-hi. En aquest sentit, ha condemnat enèrgicament que el govern de Putin no permet l’accés a determinats municipis: “El dret internacional humanitari no és una opció, sinó una obligació, i la federació russa està incomplint-lo”, ha dit.

La salut mental, el dany invisible de la guerra

Quan li pregunten per unes de les conseqüències menys visibles de la guerra, com és l’impacte en la salut mental de la població, Saviano ha dit que, a pesar que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) xifra en deu milions de persones que tenen problemes mentals a Ucraïna, creu que “realment no hi ha una sola persona al país que no els patisca”. “Fins i tot la gent que fem treball humanitari, que sentim les sirenes, que ens amaguem als refugis soterranis i que sentim els bombardejos, patim per la incertesa que és no saber què passarà demà”, ha manifestat.