El ministre de Drets Humans marroquí: "Espanya sabia que el preu de subestimar el meu país era molt car"
Reconeix obertament que la causa de la crisi migratòria és l'atenció sanitària que Espanya ofereix al cap del Front Polisario, malalt de Covid
El ministre de Drets Humans del Marroc, Mustafá Ramid, ha afirmat respecte a la crisi migratòria que Espanya sabia "que el preu de subestimar" al país africà "era molt car", després de decidir acollir en territori espanyol el secretari general del Front Polisario, Brahim Ghali. Ghali és considerat "un enemic" del seu poble perquè reivindica el dret a l’autodeterminació del Sàhara Occidental, un territori que va ser colònia espanyola i posteriorment va ocupar el Marroc.
Ramid, que també va ser exministre de Justícia marroquí, afirma en Facebook que Espanya va optar per "la seua relació amb el Front Polisario" i amb Algèria, país que protegeix aquest moviment, "a costa de la seua relació amb el Marroc". El polític magrebí ha indicat que el Marroc "es va sacrificar molt pel bon veïnatge" i "hauria de ser objecte de l'atenció" de la nació veïna i de la seua gran preocupació, en referència al Front Polisario.
"L'acceptació de l'estat d'Espanya de rebre al president del grup armat Polisario, allotjar-lo en un dels seus hospitals amb una identitat falsa, sense tindre en compte el bon veïnatge, que requereix coordinació i consulta, o almenys notícies en aquests casos, és irresponsable", assegura Mustafá Ramid.
Què esperava Espanya del Marroc, en veure que el seu veí alberga el responsable d'un grup que porta armes contra el regne?"
"Què esperava Espanya del Marroc, en veure que el seu veí alberga un responsable d’un grup que porta armes contra el regne?", continua el ministre marroquí.
El secretari general del Front Polisario està ingressat en un hospital de Logronyo, on es recupera de la Covid-19, complicada per altres malalties prèvies. Fins a les declaracions de Ramid de les últimes hores, el govern marroquí no havia reconegut per què estava sent permissiu als seus compatriotes, als quals els ha permés en les últimes hores passar de manera irregular la frontera del Tarajal, que divideix el territori espanyol del marroquí.
La major arribada des del 2018
Davant l’acollida del cap del Front Polisario, l’actitud del govern marroquí ha generat la major crisi migratòria des de 2018, amb l’entrada a Espanya a través de la mar, d’almenys 8.000 persones procedents del Marroc. Prop de 1.500 d’elles s’estima que poden ser menors.
La situació ha obligat Espanya a desplegar l’exèrcit en la frontera i la ciutat autònoma, a reforçar la presència d’efectius policials per a mantindre l’orde públic i, sobretot, ha tensat les relacions diplomàtiques entre Espanya i el Marroc.
No obstant això, la frontera de Ceuta està més tranquil·la aquest dimecres, quan només unes desenes de migrants, segons l’agència EFE, intentaven aplegar nadant a Espanya.
A pesar que els responsables polítics d’Espanya van desvincular aquest dimarts l’arribada massiva de migrants de l’acollida del líder del Front Polisario, tant la ministra portaveu com el titular d’Interior van afirmar que hi havia múltiples causes darrere d’aquesta crisi i que s’estava analitzant la situació.
El president del govern espanyol, per la seua banda, simplement va apel·lar al respecte a les fronteres en la declaració institucional que va oferir aquest dimarts.
De fet, aquesta crisi entre Espanya i el Marroc va marcar aquest dimarts una evolució mai vista en els últims vint anys, marcada per la crida a consultes per part de Rabat de la seua ambaixadora a Madrid, Karima Benyaich.
Més llegit
-
Cauen 210 bombones de butà en rebentar una roda del camió que les transportava per l'A-7
-
Detingut a Madrid el lladre de la bicicleta exclusiva d’un pilot de MotoGP robada al circuit de Cheste
-
Mor una dona després de precipitar-se des d'un dècim pis amb els dos fills, que han resultat ferits greus
-
Mor el pilot valencià Enzo Badenas
-
L'Illa del Portitxol de Xàbia s'asseca
-
La jutgessa de Catarroja investiga la mort de huit residents en habitatges socials de la Generalitat el dia de la dana