Masoud Pezeshkian elegit primer president reformista de l’Iran amb un missatge d’obertura del país

El candidat reformista Masoud Pezeshkian s’ha imposat este divendres a l'ultraconservador Saïd Jalili en la segona volta de les eleccions presidencials de l’Iran i es convertirà en el nové president de la història de la República Islàmica, succeirà Ebrahim Raisi, que va morir en un accident d’helicòpter el passat mes de maig.

Este cirurgià cardíac de 69 anys i antic ministre de Sanitat, ha aconseguit un 53,6% dels vots enfront del 44,3% de Jalili, en unes eleccions que han tingut una participació del 49,9% amb 30.573.931 de vots, 10 punts per damunt de la primera volta, la més baixa en la història de l'Iran.

El president iranià té capacitat de decisió en qüestions nacionals i, en grau més baix, en política exterior i de seguretat a l'Iran, on el líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, exerceix de cap d'Estat amb vastos poders. El resultat d’estes eleccions, que han suscitat més interés per part de l’electorat en segona volta, podria suposar un lleuger canvi de vent en la política interior iraniana, en tancar la porta a l’ala més dura del règim representada per Jalili.

Amb tot, vora la meitat dels votants no han acudit a les urnes, una crida que ha fet l'oposició al règim com a forma de protesta a una República Islàmica que volen deslegitimar i que consideren que no escometrà les reformes democràtiques que el país necessita.

El primer president reformista, crític amb el vel i la falta de llibertats

Pezeshkian, que pertany a la minoria àzeri, es convertirà en el primer president reformista, grup polític que busca una certa obertura del país, en un moment de fortes tensions regionals per la guerra a Gaza però també dins del país per polítiques com la imposició del vel i la falta de llibertats.

El president electe de l'Iran era un polític poc conegut al començament de la campanya, però ha anat guanyant popularitat amb un missatge de moderació, acostament a Occident i crítiques al vel, captant així el vot jove i de les dones, molt marcats per la repressió del règim. 

La seua campanya, en què va prometre un acostament a Occident i tractar de reviure el moribund pacte nuclear de 2015, va evocar el títol de la cançó que es va convertir en l'himne de les protestes deslligades per la mort de Mahsa Amini i l'autor, Shervin Hajipour, va ser condemnat a quasi quatre anys per això.