L'expresident Bolsonaro, condemnat a 27 anys de presó per intentar donar un colp d'estat al Brasil el 2023

El Tribunal Suprem del Brasil ha condemnat l'expresident Jair Bolsonaro a 27 anys i tres mesos de presó per liderar un colp d'estat per a "perpetuar-se en el poder", després de perdre les eleccions de 2022 enfront de Luiz Inácio Lula da Silva. Es tracta d'una condemna inèdita en la història del Brasil. Quatre dels cinc jutges de la sala han trobat culpable el líder ultradretà i set dels seus aliats, entre ells exministres del seu govern (2019-2022) i antics caps militars, de fins a cinc delictes contra l'orde democràtic. Bolsonaro, de setanta anys, s'ha emportat el castic més alt.

Només un dels magistrats va votar per l'absolució de l'exmandatari en el juí, que ha estat marcat per les pressions del president dels Estats Units, Donald Trump, perquè s'arxivara el procés sota l'amenaça de sancions als jutges del Suprem brasiler i aranzels del 50% als productes del país. Després de conéixer-se la sentència, Trump s'ha declarat "sorprés" i el seu secretari d'Estat, Marco Rubio, ja ha anticipat que hi haurà resposta de Washington contra la sentència.

Sis militars condemnats

Sis dels huit condemnats són de les Forces Armades. Bolsonaro, capità retirat de l'Exèrcit i sota arrest domiciliari des d'agost passat, afronta una pena de 27 anys i 3 mesos de presó en règim tancat. El tribunal considera també responsables de l'intent colpista l'excomandant de la Marina Almir Garnier i tres generals de la reserva (Augusto Heleno, Paulo Sérgio Nogueira i Walter Braga Netto). Tots quatre han sigut condemnats a penes d'entre 19 i 26 anys de presó.

La sentència encara no és ferma. La defensa de Bolsonaro ha anticipat que la recorrerà, fins i tot en instàncies internacionals. Defensa la innocència de l'exmandatari ultradretà i critica les penes per "absurdament excessives i desproporcionades". El seu partit promou una amnistia en el parlament.

De la desinformació a l'ocupació de les seus dels poders de l'Estat

La major part de la cort ha assumit les tesis de la Fiscalia, que responsabilitza Bolsonaro de valdre's de les estructures de l'Estat per a intentar desmantellar els poders constitucionals, deposar per la força el govern de Lula i imposar una "verdadera dictadura". Situen l'inici de la trama a mitjan 2021, quan Lula va recuperar els drets polítics després de vore anul·lades les seues condemnes i començara a despuntar en les enquestes amb vista als comicis de 2022.

El tribunal considera "àmpliament provat" el complot, que va començar amb una feroç campanya de desinformació contra les institucions i les eleccions, va guanyar forma amb greus amenaces a les autoritats i, finalment, va desembocar en actes violents, que es van prolongar fins al 8 de gener de 2023. Eixe dia milers de bolsonaristes van envair i van vandalitzar les seus de la Presidència, el Congrés i el Suprem, a Brasília, per a incitar una intervenció militar.

Un pla per a assassinar Lula

El relat de fets provats, s'empara en múltiples àudios, documents, missatges i la confessió de l'exdegà de Bolsonaro, el tinent coronel Mauro Cid. Estes evidències han confirmat que Bolsonaro preparava els decrets per a establir un estat d'excepció i va avalar un pla per a assassinar Lula i el vicepresident Geraldo Alckmin. Fins i tot al jutge que ha relatat la sentència, Alexandre de Moraes. El projecte va fracassar per la negativa dels comandants de l'Exèrcit i l'Aeronàutica.

Els problemes de Bolsonaro no acaben amb esta condemna. En 2023 va ser inhabilitat per un període de huit anys i encara se l'investiga pel presumpte intent d'obstruir el juí per colpisme, disseminar notícies falses i apropiar-se d'unes joies que serien del patrimoni estatal.

La lectura de la sentència va paralitzar el país. Als carrers, va haver-hi tebis festejos de l'esquerra i unes poques protestes, amb escassa afluència, dels partidaris de Bolsonaro.