Israel vol tancar tota la població de Gaza en un campament alçat sobre les runes de Rafah

El govern de Benjamin Netanyahu vol construir un campament sobre les runes de la ciutat de Rafah, al sud de la Franja de Gaza, en què inicialment obligaran a instal·lar-se uns 600.000 palestins que malviuen ara mateix a la zona costanera de Mawasi, recurrent escenari d'atacs de les tropes d'ocupació ubicat prop del futur assentament. Una vegada dins del recinte, plantejat com una mena de gueto, no s'hi podrà tornar a eixir. Els plans d'Israel els ha verbalitzat este dilluns el ministre de Defensa, Israel Katz, en una roda de premsa oferida només als mitjans locals, en què ha anunciat que ja s'han donat instruccions a l'exèrcit perquè preparen el pla d'execució del projecte.

Katz s'ha referit a les instal·lacions, que estaran custodiades per soldats israelians, com a "ciutat humanitària". Els pobladors en un principi seran els habitants de Mawasi, punt al qual han arribat en els últims mesos milers de palestins desplaçats forçosament per l'exèrcit d'altres llocs de la Franja. L'aspiració final és acabar concentrant en este camp tota la població de Gaza, poc més de dos milions. Tot i això, el ministre ha tornat a encoratjar els palestins a "emigrar voluntàriament" a altres països, tal com va proposar el president dels Estats Units, Donald Trump a l'inici de l'any. Aquells palestins que accedisquen a la nova "ciutat", després de passar un control de seguretat en què Israel determinarà si són "agents de Hamàs", ja no hi podran eixir, ha advertit el titular de Defensa.

Els plans d'Israel per als palestins han eixit a la llum unes hores abans que el primer ministre israelià fora rebut a Washington per Trump, en una reunió per a parlar sobre la proposta d'alto el foc a Gaza. De moment es contemplen seixanta dies de treva durant els quals es realitzaran intercanvis d'ostatges israelians en mans del grup islamista per presos palestins. En este sentit, el ministre Katz ha dit que, si les condicions ho permeten, la construcció del futur assentament començaria durant l'alto el foc, que paral·lelament també s'està discutint a la ciutat qatariana de Doha, en converses indirectes entre els mediadors.

L'exèrcit d'Israel s'encarregaria de custodiar el perímetre de la nova "ciutat humanitària", on s'instal·larien nous punts de repartiment d'ajuda, mentre que la gestió quedaria en mans, ha dit el ministre de Defensa, d'organismes internacionals. No obstant això, no ha donat més pistes al respecte. Tot fa pensar que seria la polèmica Fundació Humanitària per a Gaza —GHF, per les sigles en anglés—, una entitat secundada pels Estats Units i Israel, que des de finals de maig s'encarrega de distribuir el menjar en la Franja a través de quatre punts de repartiment militaritzats en què cada dia s'hi registren morts de gazians, abatuts per trets de soldats israelians mentre esperen per a rebre l'ajuda.

Netanyahu proposa Trump per al Nobel de la Pau

Mentrestant, Trump i Netanyahu han tornat a exhibir la sintonia que tenen ambdós mandataris durant la visita de l'israelià a la Casa Blanca. En esta trobada, la tercera celebrada enguany entre els dos líders, estava previst que Trump pressionara Netanyahu perquè esta mateixa setmana signe la treva que detindrà els bombardeigs israelians sobre Gaza. Però el sopar que han compartit s'ha encetat amb el primer ministre sionista obsequiant el nord-americà amb la nominació per al Premi Nobel de la Pau i entregant-li la carta que ha enviat al comité d'Oslo que atorga el prestigiós guardó. El mateix Trump ha reivindicat recentment que mereix la distinció per haver mediat en conflictes com el de l'Iran i Israel, l'Índia i el Pakistan o el de República Democràtica del Congo i Ruanda. "Venint de tu, és molt significatiu", ha dit a Netanyahu, agraït.

Sobre la treva a Gaza, el mandatari republicà ha afirmat que Hamàs "vol reunir-se i aconseguir eixe alto el foc", però no ha donat més detalls de les negociacions. La proposta sobre la taula, ideada per l'enviat especial a Orient Mitjà, Steve Witkoff, contempla una treva de seixanta dies en l'ofensiva israeliana, durant la qual Hamàs alliberaria deu ostatges vius i retornaria díhuit morts que continuen a la Franja, a canvi de presoners palestins en presons israelianes. Durant este període sense hostilitats, Israel i Hamàs haurien de negociar els termes per a un final definitiu del conflicte, encara que les postures seguixen molt distants. El règim sionista insistix que la fi de la guerra ha d'incloure la desaparició de Hamàs i pretén confinar tota la població de Gaza en un campament al sud de l'enclavament, mentre que els islamistes exigixen la retirada total de les forces israelianes.

Tant Trump com Netanyahu han tornat a insistir en un pla per al desplaçament de palestins fora de l'enclavament. L'israelià ha remarcat que l'eixida seria voluntària i ha assegurat que estan prop d'un acord perquè els països de la regió acullen els refugiats. "Si la gent vol quedar-s'hi, pot quedar-s'hi, però si vol anar-se'n, ha de poder fer-ho", ha apuntat. Per la seua part, Trump ha dit que han trobat "una gran cooperació per part dels països veïns" d'Israel. No obstant això, els països àrabs del voltant han rebutjat esta idea, que han catalogat de neteja ètnica i denuncien que impossibilitaria la solució dels dos Estats.