Haití, a les portes d'una emergència humanitària

Haití, el país més pobre d'Amèrica, s'enfronta a una situació caòtica. La situació no ha deixat d’empitjorar des de setembre, quan diverses bandes criminals s’apoderaren d'una refineria i han aconseguit parar l'escassa activitat econòmica. La falta de combustible ha dificultat la tasca de les organitzacions humanitàries, que no poden repartir menjar a gran part de la població. Amb quatre milions i mig d'haitians morint-se de fam, els saquejos s'han generalitzat al país.

Incapaç de fer front al crim organitzat, el govern haitià demana una intervenció militar estrangera, molt contestada en alguns sectors de la població. De moment, rebutgen l'armament que han enviat els Estats Units i el Canadà. 

"No volem ni canadencs ni americans. Són monstres, no porten solucions, porten el caos", diu un home entrevistat en una marxa contra de la intervenció. La població no oblida la missió de l'ONU que hi va haver al país entre el 2004 i el 2017, amb una gestió desastrosa enmig d’un altre brot de còlera que va costar la vida a 8.000 persones.

Fa uns dies es van detectar els primers casos de la malaltia des de fa tres anys, ara s'està propagant molt ràpidament a causa de la desnutrició i la falta d'aigua general al país.

"L'emergència humanitària està a les portes", diu l'enviada especial de l'ONU per a Haití, als integrants del Consell de Seguretat.

Mèxic i els Estats Units encapçalen la possible intervenció però tenen clar que cal sumar altres estats.

La missió d'assistència serà limitada en el temps i el principal propòsit és garantir la distribució de l'ajuda humanitària.