Finlàndia celebra eleccions parlamentàries amb la veïna Rússia en guerra
El partit conservador lidera els sondejos, seguits de prop per l'ultradretà i el Partit Socialdemòcrata de la primera ministra Sanna Marin
Els finlandesos i les finlandeses acudeixen aquest diumenge a les urnes per a votar en les eleccions parlamentàries del país nòrdic, en una jornada freda i assolellada en què està en joc la continuïtat de la primera ministra, la socialdemòcrata Sanna Marin.
Es tracta de les primeres eleccions que se celebren a Finlàndia des que Rússia va envair Ucraïna, i els sondejos no són favorables a Marin. Segons l’estudi més recent, publicat dijous per la televisió nacional YLE, els dos partits de l'oposició, el conservador Kokoomus i l'ultradretà Autèntics Finlandesos, estan virtualment empatats amb quasi el 20% dels vots cadascun.
Els segueix molt de prop el Partit Socialdemòcrata de Marin, que quedaria en tercera posició amb el 18,7% dels vots, malgrat millorar un punt els resultats que va obtenir en els comicis de 2019. Marin, que va superar una crisi de popularitat quan es va filtrar un vídeo en què es veia cantant i ballant, reconeix “que podria guanyar qualsevol”.
No obstant això, atés que el marge d'error del sondeig és del 2% i que quasi un terç dels enquestats no va revelar el seu vot, s'esperen unes eleccions summament renyides en les quals qualsevol dels partits podria aconseguir la victòria final.
Aquesta setmana es farà efectiva l'entrada de Finlàndia en l'OTAN, que trenca així la seua neutralitat històrica, obligada per la invasió d'Ucraïna. Rússia i Finlàndia comparteixen 1.300 quilòmetres de frontera.
Encara que a Finlàndia no s'avancen les dades de participació mentre els col·legis romanen oberts, els analistes calculen que podria igualar o fins i tot superar la registrada en les passades legislatives, quan va votar el 72,1% dels electors. Al voltant de 4,5 milions de votants estan convocats a participar en aquests comicis, als quals es presenten 2.424 candidats d'una vintena de partits i moviments polítics.
Més d'1,7 milions d'electors, equivalents al 40,5% del cens total, van votar de forma anticipada la setmana passada, utilitzant un sistema implantat en 1970 per a afavorir la participació. Aquestes paperetes, més el vot per correu procedent de l'estranger, s'escrutaran al llarg de la jornada i els seus resultats seran publicats poc després del tancament dels col·legis.
Les autoritats electorals calculen que el recompte de tots els sufragis estarà disponible abans de la mitjanit hora local.
Més llegit
-
Condemnen a dèsset anys de presó El Mauri, germà d'Antonio Anglés, per segrestar i torturar un home
-
La Generalitat presenta el projecte del nou Hospital General de Castelló: tindrà 765 llits, 31 quiròfans i 140.000 m² de superfície
-
Sánchez reconeix per primera vegada que va fallar el control del Marroc i demana "accions"
-
El Poder Judicial arxiva per unanimitat les queixes de Pradas i Argüeso contra la magistrada que investiga la dana
-
OFICIAL | Javier Aguirre, nou entrenador del València CF
-
El Congrés retira definitivament l'acreditació de premsa a l'agitador Vito Quiles
Més vist
Més escoltat
-
22.09.2026 | 90 minuts
-
22.09.2026 | CD Acero: el renàixer dels Lleons del Mediterrani
-
21.09.2026 | Veritats provisionals amb Juli Peretó
-
23.09.2026 | Les notícies del matí
-
21.09.2026 | «Ahlam»: el teatre posa veu als somnis de les dones refugiades palestines
-
Capítol 5: Del clic a la botiga; com està canviant la manera de comprar