David Lynch, director de ‘Blue velvet’ i ‘Twin Peaks’, mor als 78 anys

El director estatunidenc David Lynch, conegut mundialment per obres com Blue velvet (Vellut blau) i Twin Peaks, ha mort este dijous als 78 anys, segons han informat els familiars este dijous a través de xarxes socials.

“Amb profund pesar, nosaltres, la seua família, anunciem la defunció de l'home i artista David Lynch. Agrairíem un poc de privacitat en estos moments. Hi ha un gran buit en el món, ara que ja no està amb nosaltres. Però, com diria ell: "Mantín la vista en el dònut i no en el forat’", es llig en la pàgina de Facebook de l'excèntric cineasta.

Lynch va anunciar l'agost passat que patia emfisema pulmonar, un trastorn crònic pel qual s'obstrueixen els pulmons i es dificulta la respiració. La malaltia li impedia eixir de casa i, per tant, dirigir pel·lícules en persona.

Nominat als premis de l'Acadèmia de Hollywood quatre vegades per The elephant man (1980, L'home elefant), Blue velvet (1986, Vellut blau) i Mulholland drive (2001), però l'única estatueta que va obtindre va ser honorífica i la va rebre el 2019.

Va començar la carrera en els anys seixanta i la primera pel·lícula, Eraserhead (Cabeza borradora) es va convertir en un clàssic de cinema experimental que seguia la història de Henry Spencer, un home que viu en un món industrial i fosc i que es veu obligat a cuidar del seu fill, una criatura deformada.

L'èxit en la seua carrera va començar amb The elephant man, basada en la veritable història de Joseph Merrick, un home britànic del segle XIX que va patir greus deformitats físiques. Este film li va valdre la primera nominació a l'Oscar.

Lynch també va adaptar l'obra de Frank Herbert Dune el 1984, l'èxit de la qual no va ser el que s'esperava, però dos anys més tard llançaria Blue velvet, una de les obres més importants en la seua trajectòria, on explorava temes de voyeurisme, desig, violència i la complexitat humana.

El director també va ser responsable de Twin Peaks, una sèrie innovadora en l'estil narratiu que va trencar la connexió amb l'estructura convencional d'episodis autoconclusius.