Els coales ja tenen data d’extinció a l’est d’Austràlia: el 2050

Els coales podran veure’s a partir de 2050 a l’est d’Austràlia, però només en foto. Si les coses no canvien i no s’apliquen polítiques per a evitar-ho, aquesta espècie podria desaparéixer en aquesta zona. El govern d’Austràlia ha alçat la veu d’alarma i ha introduït aquest animal en la llista d’espècies en perill, perquè els incendis forestals, les sequeres i malalties com la clamídia n'estan delmant la població.

Segons una investigació oficial de 2020, la contínua destrucció dels hàbitats i els desastres naturals que colpegen la regió estan delmant la població de coales. La sequera, el canvi climàtic o la deforestació són altres de les causes que han accelerat significativament la desaparició de coales a l’est d’Austràlia en les últimes dècades.

Menys població de la que consta en les xifres oficials

Si bé les xifres oficials en registren 180.000 exemplars a l'est del país, Deb Tabart, de la fundació Koala, va assegurar a l'emissora pública ABC que en realitat en queden entre 50.000 i 80.000 exemplars en tot el país.

En un intent per frenar la desaparició dels coales a la zona est —a Austràlia del Sud i Victòria, que són àrees on també viu aquesta espècie, la població és major—, la ministra de Medi Ambient, Sussan Ley, ha anunciat que l’executiu augmentarà la protecció d’aquests animals i els inclourà en la llista d’espècies “en perill”, una preservació superior a la d’espècie “vulnerable”, que mantenien fins ara.

La ministra també va indicar que, dins de la llei nacional ambiental, el govern impulsarà un pla de recuperació a les zones de despoblació més afectades.

Aquest animal autòcton d'Austràlia, que a més pateix una clamídia que li pot causar la mort, ha perdut gran part del seu hàbitat a Austràlia arran del desenvolupament urbà, agrícola i miner, i també pel canvi climàtic, així com per la comercialització de les seues pells fins als anys 30.

Sensible als canvis ambientals

El coala (Phascolarctos cinereus), que en llengua aborigen significa "sense beure" —en al·lusió al fet que el 90% de la seua hidratació prové de les fulles d'eucaliptus que menja—, és especialment sensible a qualsevol canvi en el medi ambient.

Aquesta espècie, que roman unes 20 hores al dia dormisquejant o descansant i utilitza les quatre hores restants per a alimentar-se amb fulles de diverses espècies d'eucaliptus, va ser una de les víctimes principals dels incendis forestals de l'anomenat "estiu negre" de 2019-2020, que en va matar més de 60.000 exemplars.