La cara més sagnant del conflicte a Ucraïna: 71.000 crims de guerra i 8.000 civils morts

El 24 de febrer del 2022 Rússia va llançar la primera ofensiva a terres ucraïneses per terra, mar i aire i inicià així una guerra al continent europeu. Kíiv va ser el primer objectiu dels atacs russos contra la població civil i dos dies després de l'inici de la invasió, Moscou atacava un bloc d'apartaments. 

El 9 de març les imatges del bombardeig al centre de maternitat de Mariúpol, a Ucraïna, que matava tres persones feien la volta al món. Era el pròleg de l'atac civil més letal fins ara, la matança de 600 persones al teatre de la ciutat, que es feia servir de refugi. 

L'horror va tornar a sacsejar Ucraïna a l'abril. La retirada de les tropes russes de Butxa va traure a la llum una altra matança amb centenars de cadàvers pel carrer. Es van documentar 420 víctimes mortals i es van veure les primeres fosses comunes. Va ser llavors quan el president del govern ucraïnés, Volodímir Zelenski, va parlar obertament de crims de guerra.

Imatges semblants es van donar a la massacre d'Izium. Ucraïna va exhumar més de 400 cadàvers i va assegurar haver-hi trobat famílies senceres. La fiscal ucraïnesa de la cort penal internacional de la Haia ha denunciat aquest dijous al matí que s'han registrat 71.000 presumptes crims de guerra que Rússia nega.

Les Nacions Unides denuncien violacions diàries del dret humanitari i xifra en més de 8.000 els civils morts en un any de guerra, dels quals vora 500 eren xiquets i xiquetes.