A Bolívia continuen les protestes a favor de Morales per a reclamar-ne el retorn

La violència a Bolívia s'ha aguditzat després de la renúncia de Morales, fins al punt que la policia i les forces armades patrullen per moltes zones del país per a evitar nous disturbis.

Aquesta última setmana s'han succeït les marxes a La Paz, protagonitzades per les poblacions indígena i camperola, que acusen la presidenta interina, Jeanine Áñez, i el seu govern de racistes.

La capital de Bolívia s'ha vist convertida en el centre dels forts disturbis que pateix el país des de les eleccions del 20 d'octubre.

Greuges contra la bandera wiphala

Membres del Consell Nacional d'Ayllus i Markas del Qullasuyu (Conamaq), una organització de pobles indígenes bolivians, s'han desplaçat també a la capital del país per a lliurar una declaració al ministre interí de la Presidència, Jerjes Justiniano, en què demanen actes de desgreuge a la bandera wiphala.

En els últims dies, la policia amotinada ha retirat la wiphala del palau de govern i dels seus uniformes, i grups crítics amb el govern d'Evo Morales l'han cremada. El Conamaq considera aquests actes com a racistes i un greuge cap a la seua identitat i la de l'estat plurinacional.

La wiphala és la bandera i emblema dels pobles originaris de la regió andina i representa la seua filosofia. Va ser convertida en símbol de l'Estat Plurinacional de Bolívia en la Constitució de 2009.

La resposta del govern interí

El ministre interí de la Presidència ha manifestat que sent molt que els ultratges a la bandera wiphala els hagen causat un greuge perquè “aquesta no ha sigut la voluntat de la ciutadania en el seu conjunt”.

Justiniano ha excusat aquests actes i ha dit que moltes persones han confós la wiphala amb un partit polític, en referència al partit de Morales, Moviment al Socialisme, i ha promés que, des del govern interí, “es buscaran mecanismes de desgreuge”.