Dos anys de l'atemptat de Hamàs, la massacre de civils en sòl israelià que ha portat a la destrucció de Gaza

Este dimarts fa dos anys dels atacs terroristes de Hamàs, la pitjor massacre de civils en sòl israelià en la història de l'estat jueu, que va deixar vora 1.200 morts i 251 segrestos i va desencadenar una acció de represàlia a gran escala a la Franja de Gaza. L'ofensiva militar d'Israel, que Tel-Aviv empara en l'alliberament dels ostatges i la persecució dels islamites, ha destruït Gaza, ha matat més de 65.000 palestins —la gran majoria civils— i ha portat la fam a gran escala a l'enclavament. Ara està sota control militar d'Israel i sotmés a un bloqueig que impedix l'entrada d'ajuda humanitària. Accions que, en conjunt, cada vegada més veus expertes computen com un cas de genocidi.

Este nou episodi del llarg conflicte entre israelians i palestins des de la creació de l'estat jueu començava de bon matí el set d'octubre del 2017. A les 06:30 hores milers de milicians armats de grups palestins d'inspiració islamista, principalment les Brigadas Al-Qassam (el braç armat de Hamàs) i la Jihad Islàmica, van creuar a l'alta banda de la frontera per portar el terror a desenes d'assentaments de colons i el festival de música Tribe of Nova.

Va ser un assalt massiu, molt coordinat, que s'estima que podria haver tingut dos anys de preparació. Els atacants empraren explosius i excavadores per a trencar el mur que separa Israel de Gaza, per on accediren amb tota mena de vehicles de motor. Empraren llanxes per a travessar la frontera marítima i alguns, fins i tot, arribaren a despenjar-se per l'aire, en paracaigudes. En la matinada van llançar desens de coets des del costat palestí per a separar l'atenció d'Israel del mur que separa els territoris.

Dos espanyols assassinats

Els quibuts més pròxims a la frontera, com Nir Oz, van ser els més perjudicats en els primers moments de l'atac, que acabaria sorprenent els milers de joves que assistien al festival de música. Els milicians van matar indiscriminadament centenars d'israelians i s'emportaren segrestats més de 200 en una acció atroç de què feren propaganda en les seues xarxes socials. Entre les víctimes hi havia dos espanyols, Maya Villalobo i Iván Illarramendi.

L'atac, que va coincidir amb la celebració de la festa de Simjat Torà, va tindre lloc en una de les fronteres més militaritzades del planeta i va comprometre la imatge de l'Exèrcit d'Israel, projectant una sensació d'inseguretat col·lectiva a la societat de l'estat jueu. Diverses investigacions i revelacions periodístiques han alimentat els dubtes sobre la gestió militar de la catàstrofe. S'ha culpat l'exèrcit d'haver atacat la seua població civil i causar una xifra indeterminada de morts, en aplicació de la doctrina Aníbal, sota el principi que Tel-Aviv preferix morts a ostatges en mans de l'enemic.

L'endemà, Israel va ordenar una ofensiva militar que en estos vint-i-quatre mesos ha acabat amb la destrucció material de la Franja de Gaza i, malgrat la propaganda oficial, no ha distingit entre civils i milicians en la reacció contra la massacre de Hamàs. La relatora de l'ONU Francesca Albanese advertia que alguns informes multipliquen per deu les xifres de 65.000 víctimes mortals, la tercera part xiquets, en un territori on la població palestina s'ha vist sotmesa a la fam i un èxode constant per a salvar la vida. El conflicte ha arrebossat les fronteres de Gaza: ha acabat contaminant Cisjordània i les accions israelianes s'han estés a països com el Líban, Síria, l'Iran i el Iemen.

48 ostatges continuen a Gaza, la meitat morts

Dos anys després, almenys 48 israelians continuen segrestats, segons dades de l'American Jewish Committee, si bé es creu que la meitat podrien estar morts. Tot i l'obstinació de la via militar, ha sigut durant les treves temporals quan s'ha aconseguit retornar més ostatges. El novembre del 2023 es va aconseguir pactar l'alliberament de vora un centenar. I en gener del 2025, altres 33 (huit d'ells morts), aprofitant l'únic alto el foc decretat.

En vespres de l'efemèride, estos dos anys que han passat de la matança de Hamàs i de la massacre diària amb què l'Exèrcit d'Israel castiga la Franja de Gaza, s'han multiplicat les veus que urgixen les parts a parar la guerra, aprofitant l'oportunitat que ha obert el nou acord impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump, malgrat el biaix favorable de partida que té per als interessos d'Israel.

Ho ha fet, per exemple, la missió de les Nacions Unides als territoris palestins, la Unrwa, menyspreada pel govern de Tel-Aviv, que reclama un alto el foc definitiu, l'entrega dels ostatges i l'alçament del setge militar sobre l'ajuda humanitària a una població de Gaza en el límit de la supervivència. Un bloqueig que ha tornat a situar en primera plana de l'opinió pública l'accidentada missió de la Global Sumud Flotilla, que ha acabat amb la detenció i repatriació de més de 400 activistes, vora 50 d'ells espanyols, que han denunciat tota mena de maltractaments i abusos per part d'Israel.

Des de la Comissió Europea, la presidenta Ursula von der Leyen, ha instat a no perdre la nova oportunitat per a "l'alliberament immediat de tots els ostatges" i l'alto el foc. "Cal aprofitar este moment per a aplanar el camí cap a una pau duradora a la regió, basada en la solució de dos estats", ha escrit en un missatge en X. La violència d'Israel sobre Gaza ha reforçat esta via dels dos estats, impulsant el reconeixement massiu del palestí a mesura que l'ofensiva militar s'enduria. Formalment, ja l'han donat suport 155 dels 193 estats membres de l'Organització de les Nacions Unides. Espanya i Irlanda han liderat la nova onada d'adhesions al reconeixement de Palestina des de la Unió Europea, que van formalitzar el 28 de maig de 2024. Amb posterioritat l'ha fet França, el Regne Unit i Portugal. Encara no rebutgen pesos pesants europeus com Alemanya i Itàlia i tampoc ho ha fet el principal aliat militar i polític d'Israel, els Estats Units.

Espanya reclama la "fi del genocidi" i l'alliberament dels ostatges

El govern espanyol s'ha sumat este dimarts a la crida internacional per la pau, reclamant de manera "imperativa" la fi de la violència a la Franja de Gaza, després de "dos anys de patiment indescriptible", i urgint les parts a un acord, a partir de l'alliberament "immediat i incondicional" dels ostatges i la reactivació de l'entrada d'ajuda humanitària a l'enclavament palestí.

Els missatges que el cap l'executiu espanyol Pedro Sánchez, el Ministeri d'Afers Exteriors i el titular del departament, José Manuel Albares, han penjat en la xarxa X reiteren la "ferm i rotunda" condemna als "atroços atemptats" de Hamàs i traslladen la solidaritat, en nom del govern, a totes les víctimes, amb menció especial als dos ciutadans espanyols assassinats. El de Sánchez apel·la específicament al cap de l'executiu israelià, Benjamin Netanyahu, perquè "detinga el genocidi". El d'Albares demana "ja" l'alliberament dels ostatges que continuen captius.

El missatge d'Exteriors també subratllan el compromís amb l'aplicació de la solució de dos Estats, Israel i Palestina, per ser "l'única via cap a la pau i estabilitat a la regió".