Alemanya emet una orde de detenció contra un ucraïnés pel sabotatge del Nord Stream

Alemanya ha emés una orde de detenció contra un ciutadà ucraïnés que viu a Polònia per estar suposadament vinculat amb el sabotatge ocorregut el 2022 del gasoducte Nord Stream, infraestructura clau en l'aprovisionament energètic de la Unió Europea que transportava gas des de Rússia a Alemanya a través del Bàltic. El procediment s'ha destapat en una investigació desenvolupada per tres mitjans alemanys: la cadena de televisió pública ARD, el periòdic Süddeutsche Zeitung i el setmanari Die Zeit.

Segons la cerca periodística, l'individu contra el qual han emés les autoritats alemanyes l'orde de detenció és un instructor de busseig identificat com a "Vladímir S.". Tot i que Polònia encara no l'ha executada, Varsòvia i Berlín debaten sobre el futur del subjecte sospitós.

Les indagacions dels mitjans alemanys apunten a l'autoria ucraïnesa del boicot, consistent en explosions submarines que tingueren lloc el 26 de setembre del 2022, trencaren el gasoducte i van provocar fugues de gas. Sembla que "Vladímir S." i dos ciutadans ucraïnesos més, responsables d'una escola de busseig i identificats com a "Ewgen O." i "la seua dona Svetlana", són els presumptes implicats en el sabotatge, sempre d'acord amb els periodistes.

S'assenyala "Vladímir S." com un dels ocupants d'un vehicle blanc de la marca Citroën que les autoritats germàniques van registrar prop de l'illa de Rügen, al nord del país, la nit del 8 de setembre del 2022. Este home podria haver acompanyat les persones que van utilitzar un iot anomenat "Andromeda", que els investigadors sospiten que va participar també en l'operació després d'haver-hi trobat a dins rastres d'explosius. Segons Die Zeit, "Vladimir S." ha negat qualsevol participació en l'atac contra el Nord Stream.

Les sospites de sabotatge sempre van planejar sobre les explosions succeïdes al Nord Stream després de revelar-se tres fugides en les canonades dels gasoductes 1 i 2, que van portar les autoritats daneses i sueques a activar l'emergència energètica. Les investigacions posteriors mai van concretar-ne la responsabilitat, però en els últims dos anys Rússia i Occident s'han acusat mútuament d'este incident.