Així és la solució valenciana a la crisi del querosé que també permet previndre els incendis forestals

La crisi del querosé comença a fer-se notar en bona part d’Europa amb un efecte dòmino que ja es traduïx en avions en terra, cancel·lacions de vols i encariment dels bitllets. Un escenari que, de moment, encara no ha impactat amb la mateixa intensitat a Espanya, però que manté en alerta el sector aeri per les possibles conseqüències econòmiques si la situació s’allarga.

L’empresa Exolum, encarregada de l’emmagatzematge de combustible en instal·lacions com la d’Albuixec (Horta Nord) i altres 38 macrodepòsits repartits per tot l’Estat, assegura que actualment no hi ha problemes de subministrament. Tot i això, el preu del querosé s’ha duplicat en sols un mes, un increment que pressiona directament les companyies aèries.

El sistema espanyol es basa en una xarxa potent: huit refineries —entre altres, la de BP al port de Castelló i altres de Repsol i Moeve en punts com Tarragona, Cartagena i Bilbao— i més de 4.000 quilòmetres d’oleoductes que connecten amb aeroports i centres logístics. És la xarxa més extensa d’Europa occidental, una infraestructura clau que permet resistir millor que altres països la tensió sobre el subministrament.

En altres punts del continent, com el Regne Unit, la dependència exterior és molt més gran —arriben a importar el 80% del combustible—, fet que ha accelerat les cancel·lacions i la reducció de rutes.

“El combustible suposa un terç de la despesa de qualsevol companyia aèria, això implica un increment de costos molt gran”, advertix el president de l’Associació de Línies Aèries (ALA), Javier Gándara. Un encariment que obliga les aerolínies a apujar preus, però que alhora pot reduir la demanda.

Segons explica el professor de Transports de la Universitat Politècnica de València, José Mateu, això pot derivar en “un cercle viciós” en què algunes rutes deixen de ser rendibles, se suspenen vols i fins i tot es produïxen ajustos de plantilla. A pesar que a curt termini no es preveuen problemes greus a Espanya, els experts alerten que el risc augmenta si la situació es prolonga.

L’impacte d’una crisi sostinguda seria transversal: afectaria el turisme, el transport de mercaderies i l’activitat econòmica en general. “El transport aeri és molt rellevant en l’economia i, com més dure esta situació, més gran serà l’impacte”, apunta Mateu.

Amb reserves limitades en alguns països europeus —que en alguns casos no superen les cinc setmanes—, la clau és quant de temps es mantindrà la tensió en el mercat del combustible.

Combustible dels boscos: una alternativa sostenible

Davant d’este escenari, la investigació científica busca alternatives per a reduir la dependència del querosé tradicional. Una de les més prometedores és la que proposa un projecte conjunt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València.

Els investigadors han demostrat que és possible obtindre combustible per a aviació a partir de biomassa forestal, és a dir, a partir de branques, estelles o matoll. El procés consistix a sotmetre estos residus a una piròlisi que els transforma en un líquid similar al petroli, que després es refina fins a obtindre un producte comparable al querosé.

“Agafem residus forestals o de poda i, a través d’un procés de piròlisi, transformem la biomassa en un líquid per a produir combustible d’aviació”, explica l’investigador del projecte Pyrofuel de la UPV, Marcelo Dómine.

A més de ser una alternativa energètica, el sistema aporta beneficis mediambientals. D’una banda, contribuïx a reduir les emissions —fins a un 17% menys— i, de l’altra, ajuda a disminuir el risc d’incendis forestals per retirar material combustible dels boscos.

És un model de bioeconomia circular en què els residus deixen de ser un problema per a convertir-se en una oportunitat. Una solució que podria reforçar l’autonomia energètica i, al mateix temps, avançar en la transició cap a un sistema més sostenible.