València és el tercer pol empresarial d’Espanya en companyies de més de 1.000 empleats

València és la tercera província d'Espanya amb més concentració de seus d’empreses de més de 1.000 treballadors, amb un total de 49, només per darrere de Madrid (454) i Barcelona (157), segons la radiografia empresarial elaborada per Tinsa. L’estudi situa únicament les províncies de Madrid i Barcelona en el nivell de concentració “molt alta”, amb més de 50 seus, i les identifica com els dos principals pols empresarials del país.

Madrid es consolida com el gran nucli corporatiu del centre peninsular, mentre que Barcelona emergeix com el segon gran focus al nord-est i com a capital empresarial de l’arc mediterrani. València està a només una empresa de considerar-se com a zona de concentració “molt alta”.

En el grup de províncies amb entre 15 i 49 seus apareixen diverses capitals autonòmiques i territoris costaners amb un fort pes industrial, logístic o turístic, com Biscaia i la Corunya, amb 35 seus cadascuna, o Sevilla, amb 33.

L’informe subratlla que la concentració de seus no és només una qüestió estadística, sinó que té conseqüències directes sobre la competitivitat territorial, la innovació i el desenvolupament econòmic.

Centres de gravetat del teixit corporatiu

Estes demarcacions funcionen com a centres de gravetat del teixit corporatiu espanyol, ja que concentren seus de grans corporacions nacionals i internacionals, serveis avançats —com finances, consultoria, tecnologia o serveis jurídics— i atrauen talent tant de l’Estat com de l’exterior.

D’altra banda, Tinsa identifica el que denomina “l’Espanya de les segones potències”, integrada per capitals regionals i eixos econòmics com la Corunya o Biscaia, que destaquen en la ràtio de grans empreses per cada 100.000 habitants, fins i tot per damunt de Barcelona. El rànquing el lidera Madrid, amb 6,61 empreses de gran dimensió per cada 100.000 habitants, seguida de la Corunya (3,1), Biscaia (3,03), Barcelona (2,68) i Saragossa (2,43).

Segons l’anàlisi, en estes zones la gran empresa exerceix un doble paper: com a “àncora econòmica local”, en sostenir ocupació qualificada i cadenes de subministrament, i com a “connectora global”, en vincular territoris perifèrics amb mercats i centres de decisió situats en altres províncies.

En canvi, la majoria de territoris es concentren en nivells molt baixos o nuls de presència de grans seus, com és el cas de Ciutat Real o Badajoz. Tinsa adverteix que esta distribució genera una “Espanya de grans buits empresarials”, amb menys centres de decisió, menys ocupació directiva i més dificultats per a atraure i retenir talent.